Fins a 107 dones del país van anar a Catalunya a avortar l’any passat, una xifra inferior a la dels anys precedent, quan ho van fer 114 el 2016,  120 el 2015, 124 el 2014, 131 el 2013 i 133 el 2012. Unes dades, doncs, que confirmen la tendència a la baixa dels últims anys. Així doncs, la xifra és la més baixa dels últims sis anys. Segons les xifres facilitades pel departament de Salut de la Generalitat, el perfil majoritari és una dona que tenia entre 35 i 39 anys (25,2%), soltera (70,1%), amb estudis de segon cicle (29%) i assalariada (81,3%).

La majoria tenia entre 35 i 39 anys, era soltera, tenia estudis superiors i eren assalariades

Cal destacar que el 2017 hi ha un repunt del nombre de noies menors de 20 anys que han decidit interrompre l’embaràs respecte l’any passat. Així, mentre que el 2016 van avortar només sis noies menors de 20 anys, l’any passat en van ser 11. El 2015 en van ser 19 i el 2014, vuit. També el 2009, 2010 i 2011 la xifra va ser força elevada en aquesta franja d’edat, arribant als 16 casos. Pel que fa a les altres edats, un 15,9% tenia entre 20 i 24 anys, un 18,7% tenia entre 25 i 29 anys i un 17,8% entre 30 i 34 anys. La resta es reparteixen entre el 25,2% d’entre 35 i 39 anys i un 12,1% que en tenia 40 o més. 

Les dades també es poden llegir en franges més àmplies d’edat, amb les quals es constata que un 26,2% de les noies que van prendre la decisió eren menors de 25 anys i la xifra s’eleva al 44,9% si es tenen en compte les dones menors de 30 anys. Així mateix, fins a un 43% de les dones tenia entre 30 i 40 anys. 

El perfil, al detall

Si es té en compte la situació laboral, el gruix més important de dones es concentra en les assalariades, com ja ha passat els altres anys. En total, fins a 87 dones de les 107 registrades treballaven a sou (81,3%), seguides d’estudiants (10,3%) i aturades (3,7%) i només en dos casos era una empresària amb treballadors. Els tres casos restants no constava la seva situació laboral.

El 26,2% de les dones que van decidir interrompre l’embaràs tenia menys de 25 anys

En el cas de l’estat civil, 75 de les interrupcions voluntàries van ser per part de dones solteres, el que representa un 70,1% del total. La resta es reparteixen entre les 23 que estaven casades (21,5%), les cinc que estaven divorciades (4,7%) i les quatre que van indicar estar separades (3,7%).

Finalment, el nivell d’estudis també es rellevant. El major gruix de casos són persones que tenien el segon cicle de segon grau o estudis universitaris. En el primer cas van ser 31 dones, el que representa un 29% del total, i en el segon 25 dones, un 23,4% respecte al nombre total. Les xifres mostren que 20 dones tenien el segon grau del primer cicle i 17 només el primer grau d’estudis. De les restants, vuit van manifestar estar postgraduades, quatre no tenien estudis i dues van preferir no donar aquesta informació. 

Aquestes 107 dones del país representen un 12,5% respecte a les 851 dones no residents a Catalunya que van acudir a aquest territori a interrompre el seu embaràs. Comptant les residents, la xifra del 2017 escala fins a les 19.686 dones.

Campanya a favor de l’avortament

Fins a 11 de les dones que van avortar eren estudiants i quatre no tenien feina

L’associació Stop Violències té en marxa una campanya en territori nacional de recollida de signatures per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics: quan hi hagi perill per a la vida o la salut de la gestant; que la gestació hagi estat fruit d’un delicte o en cas de malformacions del fetus.
Justament el debat sobre la despenalització de l’avortament va centrar els discursos institucionals del Dia de Meritxell. En aquest sentit, el síndic va deixar clar que un canvi en l’actual prohibició d’interrompre l’embaràs acabaria amb el coprincipat i va demanar que no es formessin «debats forçats». Així mateix, va apel·lar a la «honestedat» dels qui volen posar sobre la taula aquesta qüestió, ja que va deixar clar que la despenalització no és compatible amb el model d’Estat actual. Des del seu punt de vista, doncs, «tot debat és possible» però s’han de «plantejar tots els punts» i «tenir clares les conseqüències», va afirmar.