El síndic general, Vicenç Mateu, va fer una crida a la «responsabilitat» ciutadana en el seu discurs tradicional en motiu del Dia de Meritxell. «La responsabilitat amb el país no és només cosa dels polítics», va afirmar tot recordant que «som molt pocs –massa pocs– com per que la responsabilitat individual de cadascú no ajudi a dibuixar el rostre més o menys amable, més o menys pròsper, el rostre més o menys just i acollidor del nostre país». «Un país on tothom pugui viure dignament i del que tothom vulgui sentir-se’n part i presumir-ne amb orgull», va afegir. 

En declaracions posteriors a la premsa, Mateu va detallar que en el discurs va fer referència als ciutadans i a les institucions i que, malgrat que ambdós són «molt importants», «hem de ser conscients tots plegats que Andorra és molt fràgil perquè no tenim a ningú que no siguem nosaltres mateixos». Pel síndic, «al final els polítics tenen una responsabilitat amb tot, això és cert, però Andorra és tan petit que qualsevol persona té també la seva part de responsabilitat: en no pujar més del compte un lloguer, en pagar un sou adequat...». En aquest sentit, el demòcrata va remarcar que  «no és només legislant que es poden fer moltes coses. Jo crec que el rostre que ofereix Andorra vista la seva dimensió depèn també de la contribució individual de cada persona».

En el mateix discurs, Mateu va reiterar que «tots formem part d’un engranatge –polítics i ciutadans, mitjans de comunicació, institucions i entitats cíviques i corporatives– el bon funcionament del qual depèn de totes i cadascuna de les seves peces». 

Discurs centrat en el coprincipat 

D’altra banda, cal remarcar que el discurs del síndic es va centrar, sobretot, en la defensa de la figura del coprincipat. Les declaracions del síndic arriben just després que es cremés una fotografia del copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, durant la festa major de la Seu d’Urgell i que algunes formacions polítiques hagin insistit en la necessitat de despenalitzar l’avortament. En el discurs, Mateu va apel·lar al «rigor i honestedat intel·lectual a l’hora d’exposar les legítimes idees de cadascú» demanant que «la defensa de les posicions pròpies es faci sense faltar a la veritat i sense oblidar interessadament una part de la qüestió, perquè no s’hi val a fer com es pogués tot i no passés res».