Escaldes-Engordany
Els refugiats no podran arribar abans que comenci l’escola
El govern libanès no té la documentació per deixar-los sortir del país
L’acollida de refugiats sirians per part del Govern d’Andorra implica a tres països: el mateix Principat, que ja ha complert amb la totalitat de les seves gestions prèvies, Espanya, que aquests dies està ultimant els preparatius legals per permetre el pas des de l’aeroport de Barcelona fins a Andorra, i el Líban. És precisament aquest últim el que no ha enllestit la documentació pertinent perquè els refugiats que actualment es troben en camps als afores de Beirut i a la frontera siriana puguin abandonar el país. Segons un dels responsables de la Comunitat de Sant Egidi, el retard del Govern libanès podria perjudicar les persones acollides, sobretot les més petites, ja que no es podran complir les previsions del Govern andorrà que pretenia que els infants comencessin el curs escolar amb total normalitat. «Mentre que Andorra ja ha fet tota la seva feina, Espanya encara ha d’enllestir tràmits de menor importància, que podríem tenir aquesta mateixa setmana», va avançar el responsable a EL PERIÒDIC. «El problema és que el Govern del Líban no té la documentació de viatge a punt i sense ella les famílies no poden sortir del país». Preguntat per quan podrien estar aquests papers, el responsable de Sant Egidi «espera» que sigui «al llarg del mes de setembre».
Quan al mes de maig el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va anunciar el compliment europeu d’Andorra d’acollir fins a 20 refugiats, va mostrar la voluntat de l’Executiu de què aquests arribessin a principis de setembre, per si venien amb fills menors d’edat (com així serà) poguessin començar el primer dia d’escola com la resta de companys. Tenint en compte que el curs escolar comença la setmana vinent, sembla evident que no arribaran a temps.
Així i tot, el cap de Govern, Toni Martí, va dir ahir en declaracions a la premsa que estava molt content pel compromís que assolirà el país i va recordar que, al segle XIX, molts andorrans i andorranes també van haver d’emigrar a la cerca d’un futur millor.