• El River ridiculitza el Leyma Coruña, suma la tercera victòria consecutiva i segueix colíder

Matalí lluita sota cistella amb Wilson, ahir al Poliesportiu Foto: ORIOL LLAURADÓ

Encara que sembli estrany, hi ha equips favorits i equips que ho són. A la LEB Plata es troben uns quants clubs que es consideren dels bons, i d’altres que, simplement, ho són. Com el BC River Andorra i el Leyma Natura Básquet Coruña. Un és considerat el coco perquè ho demostra a cada partit: tercera victòria consecutiva ahir per 81-46. Tres de tres. L’altre, l’únic que diu és que en té poca cosa de coco, i molt de bruixa, perquè vol enganyar tothom, i per tant en suma tres derrotes. Tres de tres. Ahir el River va ridiculitzar un equip que, en teoria, aspira a tot aquesta temporada. A més, els andorrans segueixen líders. O colíders, però al capdavant, que si fa no fa, és el mateix. Aquí tenim el coco.

El procés de ridiculització del Leyma va començar al final del primer quart. Tot i que la primera cistella va ser de color local gràcies a Holmes, el Leyma va respondre amb un parcial de 0-6. Llavors semblava que no seria fàcil, però el River no es va posar nerviós, potser perquè sabia quin equip -o quina mena d’equip, o quina mena de intent d’equip- tenia al davant. El conjunt andorrà va esperar la seva per anotar un 4-0 que igualava el matx a sis punts. El matx va entrar en la seva única fase de tu a tu entre els dos conjunts, fins que els canells de Howard, Holmes, Zamora i Pablo Sánchez de tres van començar a funcionar com sempre per fer un parcial de 7-0. El 18-10 ja feia mal al Leyma. Tant de mal li va fer, que a partir d’aquest instant l’equip dirigit per Antonio Pérez va entrar en el caos absolut propi d’un equip que no pot ser favorit a res, sinó a bruixa.

Matalí i Howard en atac, i una defensa impenetrable, van servir perquè el River marxés al descans amb un 24-16, i en la represa, tot i que les il·lusions del Leyma existien, aquestes van desaparéixer perquè el conjunt andorrà es va mostrar infalible, tot el contrari que els corunyesos. Mentre el River anotava una i altra cistella, el Leyma es convertia en una caricatura de sí mateix, amb una defensa fluixa i un atac fora de lloc, amb molts moviments però una mena de guerra individual de cada jugador. Els parcials van ser escandalosos: 6-0 primer i després d’un temps mort de Pérez, un altre de 10-0. El tècnic del Leyma estava desbordat com ho estaven els seus jugadors, tot i que el 40-16 va marcar una mena de reacció visitant -si es pot dir això d’un equip enfonsat-, gràcies a un triple de Wierzbicki. Només va ser un mirall, perquè en realitat el River continuava sent el rei a la pista, amb la mateixa fórmula d’intensitat defensiva -dos taps del totpoderós Rob Johnson, la força de Casals deixant clar qui mana sota cistella...- i ofensiva -triple de Ros, triple de Sánchez, Johnson pivotant d’esquenes com si estigués sol...-. Així, es va arribar al descans amb un 42-23 (el parcial del quart: 18-7) que semblava inabastable per als visitants.

Però a la tornada dels vestidors, un triple de Lino López va posar en avís el tècnic Joan Peñarroya i els seus jugadors. El matx llavors va entrar en la fase normal de mantenir les distàncies, amb el Leyma que aconseguia anotar amb més facilitat que en el tercer quart, però amb el River que feia el mateix, és a dir, amb calma, una cistella darrera d’una altra com si estigués fent un tomb, despreocupat i absort, pel passeig marítim d’A Corunya, a la fresca de la brisa del mar.

La duresa del matx només residia en el pes del marcador per al Leyma, que no aconseguia frenar l’ofensiva andorrana, fins que l’avantatge es va ampliar a 25 punts (57-32). Bona part de la culpa la va tenir Néstor Zamora, amb nou punts consecutius. Llavors de nou va arribar la reacció del Coruña, però una reacció que l’únic que buscava era el maquillatge del marcador. Així, l’avantatge del River va baixar als 20 punts... un món.

Amb 62-40 va començar l’últim quart. Una cistella de Lucas va ser de nou el mirall corunyès, perquè des d’aquí els hi va caure un parcial de 13-0 amb tres triples de Ros (dos de consecutius) i un nou bany de masses del River al Poliesportiu, amb Peñarroya posant a la pista els locals Oriol Fernández, Dani Marín i Albert Farfán, mentre l’avantatge anava d’escandalós a estratosfèric fins els 36 de diferència (81-45), per acabar amb un demolidor 81-46, la feina feta i el sentiment de que, efectivament, hi ha equips que són favorits, o el coco, i d’altres, simplement, el fum d’una mala bruixa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.