La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica que afecta entre un 3 i un 4% de la població, sobretot les dones de 40 a 49 anys, però al Principat no hi ha cap cas diagnosticat oficialment. «La sanitat andorrana no la reconeix com a patologia –mentre que l’OMS ho fa des del 1992– ni tampoc preveu un protocol d’actuació quan es detecta un possible cas d’aquesta malaltia o de fatiga crònica», va denunciar a EL PERIÒDIC el president de l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de la Fatiga Crònica (Amare), Manuel Fernández. Tot insistint que la prioritat és aconseguir aquests protocols, Fernández va explicar que la demanda es persegueix des de la creació de l’associació, al 2004, i que ja han mantingut diverses trobades amb l’actual ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany. 

«El ministre s’ha mostrat comprensiu amb el tema perquè coneix una persona propera que pateix la malaltia», va manifestar el president d’Amare. De tota manera, fins al moment, no han aconseguit res més enllà del compromís de treballar en el reconeixement i la protecció d’aquestes patologies reumàtiques. «No tenim cap data ni cap informació, però nosaltres ens fem pesats i anem insistint de tant en tant», va precisar Fernández. 

Un cop es reprengui el curs polític, Amare té previst fer una reunió per avaluar la situació i decidir si torna a sol·licitar una trobada amb Marfany per exigir una resposta a la seva eterna petició. «Aquesta vegada sembla que estem una mica més a prop, però en cas que es precipitessin les eleccions demanaríem al ministre que fes un esforç final per no haver de començar una altra vegada de zero amb el futur titular de la cartera de Salut», va avançar la cara visible de l’associació. 

Seguiment des del Principat

Ara per ara, les persones que pateixen fibromiàlgia al Principat continuen treballant perquè no poden demanar la baixa i encara menys assumir econòmicament el que comportaria deixar la feina. «Malgrat que la fatiga crònica sí que està reconeguda i la CASS preveu pensions d’invalidesa per als afectats, sovint s’ha de batallar i recórrer un llarg pelegrinatge per la Batllia i el Tribunal Superior per poder aconseguir-les», va posar sobre la taula Fernández. 

Amare ha rebut el compromís del ministre de Salut per treballar-hi però cap informació sobre si avança

Per això des d’Amare consideren que primer cal establir uns protocols i després la resta de qüestions vindran implícites, com el reconeixement de la fibromiàlgia. «El circuit s’ha d’iniciar al Principat i quan el metge de capçalera tingui un indici d’una d’aquestes malalties ha de saber a quin especialista pot derivar, sigui d’aquí o de fora», va especificar el president de l’associació. Actualment només hi ha dues reumatòlogues a Andorra i cap d’elles està especialitzada en aquestes malalties. Amare vol un professional al Principat però no descarta l’opció de cobrir el desplaçament a l’estranger per tractar-se en un altre hospital.

Confusió en les baixes

«Tothom sortirà guanyant: si hi ha protocols, arribarà el reconeixement, més gent voldrà admetre que pateix fibromiàlgia i Amare podrà ajudar més», va reconèixer Fernández. De fet, si el Govern fa un pas endavant després la CASS es veurà obligada a oferir les mateixes garanties que per a qualsevol altra malaltia. «Ara les estadístiques de baixes mèdiques són falses perquè la fibromiàlgia repercuteix en altres patologies que no són reals», va lamentar el president d’Amare tot remarcant que «quan la malaltia estigui reconeguda es podran comptabilitzar els casos diagnosticats a través de les baixes i saber l’abast real de la patologia al Principat».

Les claus

• L’OMS va reconèixer la fibromiàlgia com a malaltia l’any 1992 i des d’aleshores no han parat de sumar-s’hi països, però Andorra encara ho té pendent. 
• L’any 2004 va crear-se Amare per aconseguir el reconeixement mèdic, social i institucional de les malalties reumàtiques i avui encara lluiten per fer-ho realitat.
• L’associació creu que està una mica més a prop de l’objectiu després de les últimes converses amb l’actual ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany.
• Tot i així, Amare reivindica més esforços per fixar uns protocols d’actuació i aconseguir el reconeixement institucional i la cobertura sanitària de la fibromiàlgia.