Ja fa uns anys que l’edifici on s’ubicava el centre d’interpretació de l’aigua, a Escaldes-Engordany, s’ha reconvertit en la sala d’exposicions de Govern, també coneguda com Art al Roc. Dijous passat s’hi presentava el darrer concert d’enguany del FeMAP al Principat i gairebé un dels darrers d’aquesta edició. S’havia reservat la sala principal on també –fins al dos de setembre– s’hi poden admirar unes quantes obres gràfiques  d’Alexander Calder i un dels seus coneguts mòbils, o escultures cinètiques. Aquestes mantenen un estrany equilibri, tot i que estan pensades per a què els corrents d’aire les facin moure. Heus aquí on rau la seva originalitat però també la  gran dificultat de la seva concepció. Per altra banda, darrera l’escenari es podia intuir el salt d’aigua que cau des de la teulada de l’edifici fins a la llera del riu Valira, ja que la llum del capvespre no permetia que s’observés en tota la seva esplendor.  
L’ambient era l’ideal per a rebre a la formació Hirundo Maris, creada per Arianna Savall i Petter U. Johansen, els quals presentaven un recull de cançons antigues aplegades sota la denominació La Rosa dels Vents, el cercle on s’hi pot trobar dibuixada la direcció de tots els vents. Una eina indispensable per realitzar qualsevol viatge, especialment si aquest es feia per mar, com el que ens tenien preparat els quatre músics de la formació. L’equilibri dels elements,  com en el mòbil de Calder exposat,  semblava perfecte per a què el concert sortís rodó. Malauradament algú va menystenir un important detall. Tal i com estaven disposades les cadires en la sala, un gran nombre d’espectadors es quedava sense veure els músics tocar. Suposo que dolguts perquè havien pagat una entrada, alguns es van desplaçar cap als laterals per tal de millorar l’angle de visió, i uns altres es va mantenir de peu durant tot el concert. Malgrat que no els podia veure gaire bé,  els intèrprets van aconseguir seduir de seguida al respectable –que en aquest cas va ser poc respectat– i en més d’una ocasió es podia comprovar com molts peus i moltes mans  anaven movent-se al ritme de les distintes melodies. El concert, per altra banda, va resultar molt didàctic –com la majoria dels del FeMAP. Així el públic va poder conèixer l’origen, i alguna que altra anècdota, de cadascuna de les peces interpretades a través de les explicacions de la parella de cantants i intèrprets. Cal apuntar també que aquest conjunt instrumental va aconseguir un fet prou noticiable i que demostra la seva qualitat. De la mà del percussionista David Mayoral, però també del contrabaixista Miguel Ángel Cordero, durant la primera i la darrera cançó del concert (El mar) però també el xiscle de les gavines,  van arribar fins a Escaldes. Llàstima que part del públic no va poder veure com ho aconseguien. H