Recordeu la cara dels més petits de casa quan veuen els Reis Mags? Aquella barreja d’alegria i estupefacció? Si? Reteniu-la. Doncs aquesta mateixa tenien ahir al matí una vintena d’infants dels Esports d’Estiu d’Escaldes Engordany que no superen els cinc anys però ja són grans coneixedors dels secrets dels orgues i, en concret, del de l’església de Sant Pere Màrtir de la parròquia, el que porta més anys al país,30. 

«Per a mi, aquestes estones amb els nens són el millor que hi ha, els concerts estan molt bé però, i tot el que he après en aquesta estona?», reflexionava Igancio Ribas, organista i director del Festival Orgue&and, entre moltes altres inquietuds, al respecte del taller que acabava d’oferir als infants. 

Tot havia començat introduint les diferències entre els pianos i els orgues, seguit d’una demostració dels sons més greus i més aguts que pot oferir l’instrument, uns detalls que van fer esclatar de riure la petita audiència de la jornada. 

Ribas va comptar amb l’assistència de la cònsol major de la parròquia, Trini Marín, per explicar que «l’orgue és un instrument de vent», tal com va demostrar Marín posant la mà a un dels tubs de fusta, aturant el flux d’aire i provocant el silenci. 

L’organista se les va empescar perquè tots provessin l’experiència i els va assegurar que podien demanar un desig si posaven la mà a dins, mentre insistia: «no mossega». Però atenció, «perquè els tubs metàl·lics només es poden tocar amb uns guants especials», va deixar clar Ribas abans que la sang arribés al riu. I és que quan el músic va obrir la veda perquè els petits poguessin atansar-se a tocar l’orgue, faltaven tecles per a tanta mà assedegada. «Els orgues, com les persones, són tots diferents i se’ls ha de conèixer», va dir Ribas, i «per tocar-los, cal un període d’adaptació, perquè tots tenen una mida i un teclat diferent, al contrari dels pianos». L’audiència, amb la mateixa cara de Rei Mag.