El 17-A és, des de l’any passat, una data marcada a milers i milers de calendaris. Els atemptats a Barcelona i a Cambrils d’ara fa just un any s’han convertit en un record dolorós que aquells que els van viure en primera persona afronten de maneres diverses. Les dues localitats atacades tenen un fort vincle amb el Principat i són molt freqüentades tant per nacionals com per residents, especialment en època de vacances. Entre les moltes persones que es trobaven a Barcelona el dia dels fets també hi havia l’Anna Zamora, amb el seu fill, la seva jove i el seu net, que tenia pocs mesos de vida. «El més angoixant va ser la tornada i la incertesa», assegura Zamora recordant que ells estaven a Gràcia quan de cop es van adonar que tothom marxava. «Vam agafar el cotxe ràpidament però ja no vam poder sortir, els carrers es van col·lapsar. Un recorregut que normalment el fem en tres quarts d’hora, el vam fer en quatre hores. I el pitjor és que vam tenir un nen de mesos tancat al cotxe durant aquestes quatre hores», exposa.

El record de l’Anna Zamora segueix ben viu, malgrat estar lluny del lloc on van passar els fets. «No hi he tornat més perquè no s’ha donat l’ocasió, però ho recordo amb molta pena», explica tot confessant que el seu fill li ha proposat d’anar enguany a les festes de Gràcia i ha declinat la invitació. «No tinc cap ganes de tornar-hi per les festes perquè el record encara fa mal», admet. Tampoc té previst visitar la ciutat aquests dies ni participar en els actes de commemoració. 

En canvi, Xavier Galera, que l’any passat per aquestes dates estava a Cambrils de vacances, assegura que no ha participat en els actes del primer aniversari dels atemptats perquè no ha pogut, però del contrari, «m’ho hauria plantejat». En el seu cas, relata que ha tornat a la ciutat diverses vegades malgrat que sovint quan hi passeja amb la parella –que també estava amb ell en el moment dels atemptats– recorden la por d’aquell moment. «La part bona és que tot torna a la normalitat i això és bo perquè si no els terroristes aconseguirien el que volen», afirma. Galera també estava acompanyat dels seus dos fills que, tal com exposa, no recorden el que va passar perquè eren molt petits. «El més gran només recorda que l’endemà no vam anar a la platja ni vam sortir de casa fins tard, però no per què», detalla. 

La petita que té clar que la Policia protegeix als ciutadans en casos tan tràgics com els atemptats és la filla menor del conseller liberal, Ferran Costa, que estava a Cambrils amb la seva família ara fa un any. «La meva filla petita quan veu grans aglomeracions i veu molta policia sempre pregunta per què hi són. I és perquè el dia dels atemptats a Cambrils, després dels de Barcelona, hi havia molta presència de Mossos d’Esquadra i em va preguntar què feien allà i jo li vaig dir: ‘Vigilar que no passi res’. I justament va passar», narra Costa. 

Diferents records d’un mateix dia que costarà d’oblidar i que deixa una petjada en comú als tres testimonis: «la necessitat» de defugir les aglomeracions de gent. «Jo mai he sigut d’estar en llocs amb massa gent però és cert que ara estic una mica més sensible si veig moltes persones juntes o corrent», diu Galera. També Costa remarca que «si veus molta gent o sents un soroll estrany sempre estàs a l’expectativa que no passi res per poder reaccionar de pressa. Sobretot em passa quan estic amb la meva família».