• Sergi Mas ret homenatge a 'Pageses d'Andorra', el dibuix del geni malagueny, al cartell de la 32a edició

Detall del cartell de la Fira: les andorranes, amb brusa vermella; a la dreta, el dibuix de Picasso Foto:TONY LARA

L’aparició al maig i gràcies a la historiadora Conxita Boncompte de Pageses d’Andorra, el dibuix que Picasso va pintar durant la seva estada a Gósol, a l’estiu del 1906, i que prefigura la revolució cubista que estava a punt d’iniciar amb Les senyoretes d’Avinyó, va passar injustament desapercebuda. Una indiferència que costa d’entendre, perquè no es descobreix cada dia –que se sàpiga, és clar– una obra andorrana del geni indiscutible de la pintura del segle XX. Però, com diria Pemán, «mi país y yo somos así, señora». Pageses d’Andorra va passar, dèiem, desapercebut per a quasi tothom... menys per a Sergi Mas, atent com sempre des del refugi d’Aixovall –el més semblant a la cova d’Alí Babà que hi deu haver en aquest país– a qualsevol notícia pintoresca digna d’alimentar la seva portentosa imaginació de menairó. Així que no se li ha ocorregut millor manera d’homenatjar el geni malagueny que convertint les dues pageses picassianes en les protagonistes indiscutibles del cartell de la 32a Fira concurs d’Andorra, que –ja saben– tindrà lloc el 27 d’octubre.

L’escena agropequària que Mas il·lustra des de fa tres decennnis amb motiu de la fira s’ha traslladat aquesta vegada a la plaça major d’Encamp. Som en algun moment anterior al 1937, l’any dels devastadors aiguats. Ho sabem, diu Mas, pel voladís del fons de la imatge, que unia la casa del comú amb la veïna, i que va haver de ser enderrocat amb motiu precisament de la inundació, que es va endur la carretera –per on a la imatge de Mas circula el ramat– i va obligar a habilitar un camí alternatiu. Aquesta via anava just per sota del voladís, massa baix perquè hi poguessin passar els camions. Solució: fora voladís. Però tornem a les pageses, inconfusibles: són les dues alegres senyoretes que serveixen vianda al personal. Mas les ha convertit en el centre d’atenció de l’escena, i per això les ha abillat amb brusa vermella, no fos cas que ens disperséssim. Atenció al ganàpia que s’ha colat entre les dues: li acaba de pessigar el cul a la morena, que és a punt d’etzibar-li un (merescudíssim) cop de bringuera. Les senyoretes de Mas segueixen el model antropomòrfic que Picasso retrataren les seves pageses: pòmuls angulosos, nas recte, ulls pompeians i monyo castanya dels dies de festa. És en aquests rostres típicament pirinencs que Mas hi va trobar els trets de la dona del país. Suficient per esbossar una teoria tant fabulosa com subjugant: «Picasso retrata sens dubte dues dones andorranes. Canillenques, concretament. I ho fa a principis del segle XX, quan encara hi havia hagut molt poca barreja. Així que és molt possible que les seves models fossin les rebesnétes de la pagesa que al segle XII va posar per al tallista de la Mare de Déu de Meritxell...»

Per a més informació consulti l'edició en paper.