«Era com una peli i teníem molta por d’un tsunami». «Més de 32 hores per oblidar». «Em recordava a la peli de Lo imposible. Hi havia gent que havia perdut a familiars i no els trobava». «Si l’alerta de tsunami s’arriba a fer realitat no ho expliquem». Així narra el «terror» viscut a les illes Gili –una de les zones més devastades pel segon terratrèmol en només dues setmanes que ha tingut lloc a Indonèsia– l’andorrana Tània Sànchez que actualment ja està en una zona segura. El «caos» i la «desesperació» són les dues paraules més utilitzades per la jove per descriure a EL PERIÒDIC una experiència difícil d’oblidar. «El sofà tremolava com si estigues fent surf i l’aigua de la piscina sortia per tot arreu. Em venien volant coses al cap, no m’ho podia creure», explica tot afegint que «ahir quan em dutxava encara tenia la sensació que el terra tremolava». Després de les primeres vibracions, els afectats es van desplaçar per passar «tota la nit a la muntanya, sense absolutament res, ni aigua, per por a un tsunami». «Hi havia un home que es va passar tota la nit cridant el nom d’una noia: Leila, Leila. Desesperat, i al costat tot de gent ferida. Va ser terrible», relata. 

El Govern té constància i contacte amb nou andorrans que estan a la zona

Per sort, en moments difícils també es veu l’humanitat i generositat de la gent. L’àngel de la guarda de Sànchez va ser una «família d’allà maquíssima que em van donar una mica d’aigua i dues galetes i es van preocupar per mi tota l’estona». «Em van dir que havia de marxar de l’illa, que quedar-se allà era molt perillós», exposa. Les pitjors hores van ser de nit, al ras, sense res i escoltant a la gent resar: «Aquí són molt creients, hi ha molts musulmans i resaven amb veu alta i això encara posava més nerviosa a la gent». Els tremolors, recorda, «no van parar en tota la nit» i cada vegada que el terra es movia «la gent cridava».

Un cop de dia, la situació no va millorar. «Gairebé no teníem cobertura, ni ens quedava bateria ni hi havia llum en lloc, ni aigua», diu encara consternada i recordant que els vaixells que s’apropaven a la platja per sortir de l’illa «només transportaven gent d’allà i nosaltres no sabíem res ni teníem cap contacte». «La gent es barallava per pujar-hi», detalla.

Moments de molta incertesa en què la jove andorrana assegura que no va rebre prou suport del Govern d’Andorra. «No sabíem que passava, no teníem internet i l’únic que volíem era sortir d’allà», remarca afegint que no va ser fins ahir que va rebre notícies de l’Executiu i els hi va transmetre la seva «indignació». Segons l’afectada, s’ha hagut de comprar ella mateixa els bitllets per sortir de la zona. De fet, espantada i cansada d’esperar per poder agafar un avió, va decidir fer un recorregut de dues hores al remolc d’un camió «pagant perquè tot estava col·lapsat», que la va portar fins a «un altre port per agafar un ferri durant set hores més». «Havia de sortir d’allà», sentencia. 

Localitzats nou andorrans 

Segons van informar ahir des del Govern, fins ara es té constància de  nou andorrans que es troben a Indonèsia i que han patit, amb major o menor mesura, les conseqüències en alguns casos dels dos terratrèmols que han tingut lloc a la zona. Segons van confirmar des de l’Executiu, cinc d’aquestes persones estaven apuntades al Registre de Viatges i les altres quatre persones no s’hi havien inscrit però les tenen localitzades. El Govern també va confirmar que totes estan bé i que hi mantenen contacte freqüent per conèixer si necessiten res i com evoluciona la situació. Amb tot, cal tenir en compte que Andorra no té cap ambaixada a la zona, de manera que té poques eines i recursos per incidir. És per això que el Principat té convenis amb Espanya i França perquè els afectats puguin dirigir-se a les seves ambaixades i rebre les ajudes pertinents a través seu. En tot cas, des de l’Executiu van indicar que ells poden fer les gestions pertinents amb les ambaixades des d’aquí si així els hi demanen els afectats.