• El director de l'ONCA denuncia una vegada més la «infrautilització» de l'equipament

Gerard Claret, als camerinos de l'Auditori Nacional que aquest any experimentaran un lifting Foto: TONY LARA

Per què serveix aixecar i mantenir un edifici com aquest si no s’hi fa pràcticament res?» Aquesta és la pregunta que es feia ahir en veu alta el concertino director de l’Orquestra Nacional Clàssica, Gerard Claret. De fet, és la pregunta que, amb ell, es fan moltíssims ciutadans a qui fereix que unes instal·lacions tan estupendes com les de l’Auditori Nacional obrin les portes una desena escassa de vegades l’any. És cert que la infrautilització de l’equipament és una (altra) herència de l’era liberal, que va deixar esllanguir l’Auditori, especialment en els últims temps. Però també ho és que l’única mà que hi ha posat l’actual executiu són uns escarransits 12.300 euros per millorar els sistemes de climatització i de seguretat contra incendis, reformar els serveis per a discapacitats i instal·lar dutxes als camerinos.

Pura cosmètica. I Claret ho té clar: «És cert que ja té uns anyets i que hi calia una intervenció. Però l’Auditori ha de ser un equipament viu, no una façana sense contingut. I per tenir vida pròpia, perquè doni un servei real, perquè tingui sentit, en definitiva, ha de tenir una programació regular». I una programació regular significa, per al director i violinista, que s’hi facin coses «cada setmana». Andorra no és Barcelona, admet, «però sí que es pot comparar a una ciutat petita com ho és Sant Cugat». L’auditori de la ciutat vallesana, que té 60.000 habitants, te una programació estable. I atenció: per regular entenc cada setmana, no cada mes».

es busca gerent / Claret –probablement, la persona que més vegades ha tocat a Ordino– no defuig l’autocrítica: «És una llàstima tenir un auditori com el que tenim, amb una acústica estupenda i molt agradable per al públic, i que entre tots no hàgim sabut o pogut treure-li tot el suc». Perquè les coses comencin a canviar, reclama un director o gerent, figura avui inexistent i que s’hauria d’encarregar exclusivament de la programació. «Sóc conscient que tot això requereix una dotació pressupostària. Però entenc que tenim un equipament fantàstic i infrautilitzat, i que li hem de donar urgentment una activitat com la que tenen els auditoris, i que el nostre no ha tingut mai». Les paraules de Claret cauran probablement en el buit: la ministra de Cultura ja va advertir al febrer que com a mínim fins al 2011 no es planteja reprendre-hi una programació estable. De fet, i per no tenir, avui no té ni pàgina web, en sempiterna actualització des de la nit dels temps. Fora del Yepes, l’Auditori pràcticament no existeix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.