El tribunal de segona instància andorrà va reconèixer la paternitat subrogada d’una parella homosexual en fer efectiva el passat 24 de juliol al Principat la sentència que el Tribunal Superior de l’Estat de Califòrnia havia dictat el 27 de novembre del 2017 tot acceptant la demanda de paternitat que havien interposat els dos progenitors després de signar un contracte de ventre de lloguer amb una dona americana. El menor va néixer el mes de gener d’aquest 2018 a l’Estat californià –per tant, va aconseguir la nacionalitat americana–, però havia estat engendrat el 9 de maig de l’any passat, quan es va implantar un òvul anònim a la dona de gestació que posteriorment va ser fecundat amb l’esperma d’un dels dos progenitors. 

Els països veïns prohibeixen la gestació per subrogació explícitament mentre que Andorra no ho regula

Aquest és el tercer cas al país d’un menor nascut mitjançant un ventre de lloguer que l’alt tribunal accepta i el segon en què existeix un vincle biològic entre el nadó i un dels pares. A diferència d’Espanya i França, on la gestació per subrogació està prohibida i, per tant, qualsevol contracte en virtut del qual es pacta aquesta actuació s’acaba declarant nul, la legislació andorrana no prohibeix expressament la pràctica del ventre de lloguer. Per això, tenint en consideració aquest ordenament i que la fiscalia va manifestar que no s’oposava a la sol·licitud dels dos demandants, el Superior va decidir acceptar la petició de reconeixement de la sentència americana que avalava la paternitat perquè l’Estat de Califòrnia admet la paternitat subrogada. 

Empara del dret internacional

De fet, tal com recull el text de la sentència, el tribunal andorrà va indicar que «no es tracta d’examinar el dret de la part agent, sinó els efectes que el no reconeixement de la resolució estrangera podria produir en relació al menor». I recorrent a les recents interpretacions de l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans –que preveu el dret de tothom que se li respecti la vida privada i familiar, la llar i la correspondència–, el TS va considerar que «la manca d’inscripció del menor en el Registre Civil del Principat d’Andorra podria generar una situació d’inseguretat jurídica i afectar la seva identitat dins de la societat andorrana».

La Constitució obliga els poders públics a protegir la família i les Nacions Unides prioritzen l’interès del menor

Malgrat que el Superior d’Andorra va considerar que no s’havia violat el mencionat article 8 del CEDH, la jurisprudència registra certs casos en què el Tribunal Europeu de Drets Humans l’havia vist parcialment vulnerat, no en relació amb els pares sinó respecte al dret a la vida privada dels fills. Per exemple, la justícia francesa –que tampoc admet la gestació subrogada– entén que el reconeixement d’aquesta pràctica pot suposar la violació del dret a la vida privada del menor en no permetre que pugui determinar la substància de la seva identitat i, per extensió, de la seva filiació. Per això el tribunal europeu va dictar algunes sentències negatives sobre casos similars al que la justícia andorrana acaba d’avalar. 

A l’hora de prendre la decisió definitiva, el TS també va tenir en consideració l’article 3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants i l’article 13.2 de la Carta Magna del Principat. Si bé el primer preveu que l’interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten els infants, el segon estableix que els poders públics han de protegir la família. Per tant, davant l’absència de prohibició en consonància amb aquest principi prioritari i l’afectació o ingerència directa que podria tenir la negativa del reconeixement de la sentència en la identitat del menor i la seva integració en la societat andorrana, la sala administrativa del tribunal de segona instància va acceptar la decisió de la justícia americana i va reconèixer un cop més la gestació subrogada al Principat.

Tres casos en un any i mig 

La sala civil del Tribunal Superior encadena en un any i mig tres resolucions de reconeixements de sentències estrangeres que avalen la maternitat o paternitat subrogada. Abans de la dictada recentment, n’havia emès una el 27 de febrer d’aquest any que reconeixia la paternitat d’un ciutadà andorrà que havia recorregut a una mare subrogada de Nevada per tenir un fill. 

En aquest cas, la dona va renunciar als seus drets com a progenitora unes setmanes abans de donar a llum, a més de demanar que la relació parental fos favorable al ciutadà andorrà. De fet, ell havia aportat material biològic per fecundar un òvul anònim que posteriorment va ser introduït al ventre de la mare contractada. Com que l’Estat de Nevada també admet la paternitat subrogada, el tribunal andorrà va acceptar el reconeixement de la sentència americana amb els mateixos fonaments que ho ha fet aquesta vegada. 

Anteriorment, el 12 de juliol de l’any passat, el tribunal de segona instància ja havia avalat la maternitat d’una dona respecte a dues menors que també havien nascut d’un ventre de lloguer a l’Estat de Califòrnia però de les quals tenia la custòdia des de feia onze anys. En aquella ocasió, el Superior va considerar que mare i filles ja formaven una família de fet malgrat que no existia un vincle biològic.

Fa aproximadament un any que una parella del Principat va iniciar un procés a través de l’empresa espanyola Go4Baby per tenir un fill d’una mare subrogada d’Ucraïna. En aquella ocasió, el cas va transcendir públicament i el Govern va alertar que no era tan senzill registrar un nen a Andorra que vingués d’una mare de lloguer perquè aquesta figura no està regulada al país. Tot i així, va indicar que donaria facilitats al procés en la mesura que la llei ho permetés malgrat les dificultats en certs aspectes.