• Francesc Sanuy responsabilitza la banca i reclama que es reguli el sector

33Francesc Sanuy saluda el primer secretari del PS, Ferran Goya, ahir. Foto: tony lara

Els plats trencats no els paguen els responsables de la crisi, sinó els contribuents. Aquesta és la tesi que defensa l’advocat, economista i polític Francesc Sanuy en el seu últim llibre, Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica, i que ahir al vespre va exposar en la ponència que va presentar al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, emmarcada en els actes de celebració del desè aniversari del Partit Socialdemòcrata. Sanuy està convençut que caldria regular la gran banca internacional per evitar futures crisis, fruit de la imprudència de les seves accions en el camp financer, però que malauradament s’està dilatant la presa de decisions, també per les pressions que reben els responsables polítics.

«Mentre el banquer sàpiga que el seu risc és sistèmic i que té la vida assegurada, seguirà dilapidant, actuant amb temeritat, perquè sap que l’Estat vindrà al darrere, com un cotxe-escombra, i que el rescatarà». Així de contundent es va mostrar Sanuy, que es declara socialdemòcrata i «més keynesià que partidari de l’austeritat», en unes paraules prèvies a la conferència.

Respecte a les retallades que s’estan aplicant al país veí, l’Estat espanyol, l’economista i advocat és força crític: «Sóc més partidari dels estímuls. S’ha de trobar la justa mesura entre l’aixeta d’aigua freda i la de l’aigua calenta, de manera que s’estimuli, però no en excés ni edeutant més el país». A més, Sanuy pensa que tampoc no s’ha de retallar «excessivament» l’Estat del benestar, només allò que no sigui indispensable.

En la seva opinió, el Govern espanyol va trigar massa a reconèixer la crisi, de manera que, quan s’han pres mesures, aquestes han estat molt fortes: «La pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors és terrible, i no pels sous o la retallada de pensions, sinó perquè ens apugen el gas, la llum, el telèfon...». Sanuy critica igualment «els espavilats, que primer són al Govern i després són en un monopoli de serveis públics privatitzats, mentre que els que estaven en el monopoli després són ministres».

Una de les solucions que defensa Sanuy és, sens dubte, la regulació de la banca, però alerta que, «si es fa d’aquí a nou anys, ja no hi serem a temps i ens trobarem en una altra crisi».

Per a més informació consulti l'edició en paper.