PUBLICITAT

L'ENA salta al buit amb unes 'Faules' musicades i quasi sense paraula

  • La companyia estrena aquesta nit a Vilanova 'Badomies', inspirades en La Fontaine
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Assaig de les Badomies, que obe la temporada 2010-2011 de l'ENA Foto: EL PERIÒDIC

Què tenen en comú Tennessee Williams i Jean de l Fontaine? Probablement res. Fins avui, és clar, perquè l’Escena Nacional (ENA) estrena aquesta nit al Teatre Principal de Vilanova Badomies, o moviments musicats de cinc faules de La Fontaine, un singular espectacle de «música en moviment» –en paraules de la directora, Ester Nadal– que agermana ni que sigui en la trajectòria artística de l’ENA el barroc francès i l’autor d’Un tramvia anomenat desig, el muntatge de fa dos anys. I s’han acabat les semblances perquè, com adverteix Nadal, Badomies és una aposta per «la creació pura» on la paraula cedeix el protagonisme al gest i sobretot, a la música. Sí: s’inspira en les faules de La Fontaine –La cigala i la formiga, El corb i el renard, El llop i el gos, El llop i l’anyell i La llebre i la tortuga– però no se n’explica cap: «No és un espectacle narratiu sinó impressionista, que vol generar emocions». Que ningú no s’espanti, però, perquè «de creació pura» no és sinònim, assegura, de proposta rebuscada a l’abast d’uns pocs esperits refinats. A veure. Per a aquest salt al buit, Nadal ha reclutat una petita orquestra de cambra integrada per dos violins, una viola, un violoncel i un percussionista, els ha posat a tocar la banda sonora del mallorquí Miquel Àngel Aguiló i els ha castigat a pul·lular per l’escenari. Vet aquí la «música en moviment», un caos poètic on posa ordre i concert l’actriu catalana Alba Sarraute. Nadal a banda, els altres tocs andorrans de Badomies són els germans Sergi (violí) i Jordi (violoncel) Claret. Amb aquests antecedents, no és estrany que s’hagi concebut com un homenatge a Mercè Alegre, la mare dels dos intèrprets, traspassada al març del 2007. De fet, les primeres paraules de l’obra són prou eloqüents: «Per tu, Mercè».

Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT