El crim de Soldeu queda sense resoldre després que la sala penal del Tribunal Superior ahir desestimés el recurs d’apel·lació que havia interposat el Ministeri Fiscal i confirmés la sentència del passat 18 d’abril en què Corts va absoldre –per falta de proves– l’únic acusat d’assassinar un empresari rus el desembre del 2004 en un hotel de Soldeu. 

El tribunal considera que no hi ha proves suficients per condemnar-lo a 30 anys de presó

El presumpte autor, un home de nacionalitat israeliana però d’origen ucraïnès que va ser detingut el mateix dia dels fets i després va estar en presó preventiva durant un any sencer, no va comparèixer ni en el judici celebrat al Superior al mes de juny ni en el que havia tingut lloc a finals de l’any passat davant del tribunal de primera instància. L’advocat de la defensa va explicar que el seu client no tenia diners per viatjar a Andorra i que patia una malaltia.

La Fiscalia havia demanat la pena màxima per un delicte major d’assassinat: fins a 30 anys de presó, en considerar que el crim s’havia dut a terme amb premeditació, traïdoria i recompensa. Els fets van succeir més de tretze anys enrere, el 16 de desembre del 2004, quan un turista rus de 48 anys que es trobava al Principat amb la seva amant va ser sorprès a l’habitació de l’hotel de Soldeu on s’hostatjava per un desconegut amb passamuntanyes, que va atacar-lo i va clavar-li una ganivetada al tòrax i una altra a l’abdomen. La Policia, després de trobar una bossa amb roba i l’arma del crim dins d’un bidó molt a prop de l’hotel, va localitzar el presumpte criminal en el mateix establiment. 

Proves (in)suficients

La defensa s’aferra en el crim confés d’un mafiós rus que va atribuir-se l’assassinat a través d’un vídeo

La Fiscalia, durant la vista oral del Superior, va apuntar que hi havia «proves suficients» per negar la presumpció d’innocència que havia fet prevaldre Corts per deslliurar de responsabilitats l’israelià. El Ministeri Fiscal va considerar provat que l’acusat s’hauria desplaçat al Principat contractat com a sicari per una màfia russa amb l’objectiu de cometre el crim. A més, va recordar que el ganivet utilitzat com a arma s’havia comprat en una armeria de la capital, tal com havia declarat la dependenta que el va vendre durant el judici celebrat en primera instància. Tot i així, mai va poder-se confirmar que l’ADN que hi havia present en la rasqueta utilitzada per forçar la porta de l’habitació coincidís amb el de l’assassí perquè aquest no va permetre que se li practiqués la prova. El ministeri públic també va reiterar-se en l’argument que el forense havia aportat durant la vista oral en què assegurava que les ganivetades que va rebre el difunt estaven fetes expressament per matar. 

L’advocat de la defensa, en canvi, va sostenir que les proves demostraven que el seu client era innocent. Durant el judici del Superior, el lletrat va adduir que es trobaven davant d’una operació «aparentment brillant» perquè s’havia detingut el suposat autor tan sols sis hores després del crim però que en realitat era «un error» i que s’havia declarat culpable el seu client «sense investigar res més». Segons l’advocat de la defensa, el presumpte criminal es trobava al Principat perquè havia estat contractat com a personal de seguretat en un congrés de russos. 

I ell va aferrar-se en una prova que va aparèixer quan el seu client estava en presó preventiva; es tracta d’un vídeo que un mafiós rus va fer arribar a les autoritats andorranes l’octubre del 2005 en què s’atribuïa l’assassinat de l’empresari. Segons la Guàrdia Civil, però, estaria manipulat i per això la Fiscalia no va donar-li cap credibilitat. Tot i així, l’advocat defensor va utilitzar-lo per al·legar que hi havia un autor confés i que, per tant, el seu client quedava deslliurat de la culpabilitat.

Les claus

• Desembre 2004: nit freda a Soldeu. La nit del 16 al 17 de desembre del 2004, el presumpte assassí va entrar a l’habitació de l’hotel de Soldeu en què s’hostatjava un empresari rus i va clavar-li un parell de ganivetades, una al tòrax i una altra a l’abdomen, que van provocar-li directament la mort. 
• Desembre 2017: arriba el judici. Gairebé tretze anys després del crim, el Tribunal de Corts va celebrar el judici en què acusava el presumpte criminal d’un delicte major d’assassinat. Tot i així, no hi van comparèixer ni el suposat autor ni una sisena de testimonis que es consideraven clau en el cas.
• Abril 2018: sentència exculpatòria. El tribunal de primera instància va dictar la sentència el passat 18 d’abril i va decidir absoldre l’acusat en considerar que no hi havia proves suficients per inculpar-lo i condemnar-lo a trenta anys de presó ferma com demanava el Ministeri Fiscal. 
• Juliol 2018: aval del Tribunal Superior. Malgrat que la Fiscalia va recórrer la sentència de Corts i durant el judici celebrat al Superior va reiterar-se en els arguments que apuntaven la culpabilitat de l’acusat, l’alt tribunal va desestimar el seu recurs i va confirmar l’absolució del presumpte assassí.