La confiança dels malalts en el sistema sanitari andorrà creix i així ho demostra l’increment que s’està produint en el nombre de pacients d’oncologia atesos en els darrers anys. La xifra dels sis primers mesos d’aquest any és molt similar a la de tot el 2016: 462 casos enfront dels 498 que van registrar-se aleshores. L’any passat, com reflecteix la Memòria del 2017 del SAAS que es va presentar públicament, ja es va produir un increment de fins al 10%, ja que es van atendre un total de 547 casos, 49 més que el període anterior corresponent. «No ha augmentat la malaltia, sinó la confiança en l’oncologia del país», va argumentar el director assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet. 

La tendència de creixement s’atribueix a la major confiança dels malalts en el sistema sanitari del país

Des d’aquesta dècada, la tendència està en creixement: el 2010 es van atendre 320 pacients de càncer; el 2013, 417; i el 2016, els 498 esmentats. Precisament aquest últim any, segons va recordar Benazet, la nova direcció va començar a potenciar el servei d’oncologia tot reforçant l’equip de professionals. «Abans teníem dos oncòlegs en una consulta externa que venien puntualment i ara hem contractat un coordinador per a l’àrea; estem en el procés de selecció per incorporar un psicooncòleg; i també comptem amb una infermera gestora, un altre oncòleg que ve dos dies a la setmana i un hematòleg de suport», va detallar el director assistencial del SAAS. 

El mateix Benazet va explicar que abans només disposaven d’un comitè de tumors i ara n’han establert més i han implementat nous protocols per tractar les diverses patologies. A més, va posar de relleu que s’ha reforçat l’aliança amb el servei d’oncologia de l’Hospital Clínic perquè «el nostre coordinador pugui passar un dia a la setmana en aquell centre hospitalari i augmentar el seu coneixement», va subratllar. Totes aquestes accions tenen com a finalitat, segons Benazet, «ser molt sòlids». I el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, va afegir que la idea és «aconseguir que part dels malalts que van a tractar-se fora d’Andorra es quedin».

Reduir l’externalització

L’actual direcció del SAAS està treballant per poder dur a terme el màxim nombre d’intervencions al Principat, encara que sigui amb l’ajuda de centres externs. Tot i així, n’hi ha algunes que per la seva complexitat i per la falta de recursos tecnològics s’han de dur a terme forçosament a fora. «Actualment aquest sistema està molt desorganitzat i l’objectiu és posar ordre i poder estar informats en tot moment de com es troba el pacient per fer-ne seguiment encara que estigui en un altre hospital», va insistir Piqué. En referència a l’increment del potencial del SAAS, va indicar que la clau és el coneixement. «Evidentment que els procediments que requereixen grans inversions tecnològiques no es poden realitzar aquí, però sí tot el que és coneixement; en aquest cas no té cap sentit derivar», va aclarir el director del servei d’atenció sanitària. 

De l’hospital al domicili

L’equip d’oncologia compta amb un coordinador per a l’àrea i aviat incorporarà un psicooncòleg

Des del 2016, s’estan reduint les hospitalitzacions, tant pel que fa al nombre de llits estàndards com a l’estada mitjana del pacient al centre, tot perseguint l’objectiu d’assolir el 80% d’intervencions sense necessitat d’ingressar. «Per ara, encara ens situem al voltant del 40%, per això cal seguir desenvolupant l’atenció sanitària del malalt a casa seva», va destacar el director general. L’any passat hi havia 135 llits estàndards disponibles i enguany ja n’hi ha deu menys. Al 2017, la mitjana de llits oberts va situar-se en 112, 29 i aquest 2018 ja es troba per sota, en 104,83. Tot i així, Benazet va insistir que «aquest indicador no vol dir que hi hagi un dèficit de llits, ja que si creix la demanda es pot assumir, sinó que es tracta d’un índex de qualitat, és a dir, que treballem millor». 

L’estada mitjana també va disminuint: si bé va ser de cinc dies al 2016, l’any següent ja es va rebaixar als quatre i mig. I el nombre d’ingressos va augmentar en un 1,7% d’un any a l’altre, tot i que en proporció van créixer més les cirurgies majors ambulatòries –de 1.635 a 1.850– que les intervencions amb ingrés. «Gran part de la cirurgia que fem aquí podria ser major ambulatòria gràcies a l’avançament de les tècniques, fet que permet operar el pacient i després enviar-lo al seu domicili a seguir el tractament», va matisar Benazet.