Tenir una trentena de Copes d’Europa sobre la pista és tot un luxe. Aquestes són les que sumen els jugadors que es van reunir a la pista per disputar el partit de les estrelles del Campus Enric Masip, que serveix per celebrar els 20 anys de l’esdeveniment. Les graderies del Pavelló del Prat Gran d’Escaldes-Engordany es van omplir per gaudir de jugadors que són història viva de l’handbol mundial. 

Alguns dels integrants del Dream Team de l’FC Barcelona van participar al matx d’exhibició. Amb Masip van estar Tomas Svensson, Xavi O’Callaghan o Andrei Xepkin, fent equip amb altres exblaugranes com Viran Morros i Juanín García. Van jugar contra un combinat de monitors del campus i jugadors andorrans, reforçats a la porteria amb Nacho Biosca, de l’Ademar de Lleó. El partit va acabar 17-17 i en el desempat, amb llançament de shoot outs, la victòria va ser per a les estrelles. «Ha estat molt emotiu perquè he pogut recordar vells temps, moltes bromes de quan jugàvem. Hi ha tant bon ambient que és com si ens veiéssim cada dia. Han passat els anys però quan et trobes amb algú amb qui has viscut tantes experiències, a la pista és com si ahir haguéssim jugat junts. La sensació és molt maca», exposava O’Callaghan, que tot just jugava el seu tercer partit des que va retirar-se fa dotze anys. Els components d’aquell equips d’excel·lència del Barça mantenen els lligams: «Quan has viscut experiències tant intenses sempre es crea un vincle i aquest perdura, encara que et vegis de tant en tant».

O'Callaghan: «Quan et trobes amb algú amb qui has viscut tantes experiències, a la pista és com si ahir haguéssim jugat junts»

Per a Juanín Garcia jugar aquest partit «ha estat una experiència molt maca, amb gent que fa temps que no veus i amb la que comparteixes el que ha estat la teva vida, que és l’handbol». Andrei Xepkin ha estat en un bon grapat d’edicions del campus fent d’entrenador. El secret de sumar 20 edicions està en què es tracta «d’un campus familiar i ha anat creixent. Un com aquest que ofereix handbol i diversió, amb els serveis que se’ls hi dona als nens, no hi ha cap més així. Per a mi és el millor», comenta Xepkin. Reunir-se amb els seus excompanys serveix per «recordar velles batalles. No només ha estat important per al públic, sinó també per a nosaltres per retrobar-nos». A la pista «hem fet el que hem pogut. Físicament no som el que érem, però ens ho hem passat molt bé», i l’entesa sobre el parquet va ser evident, tot i el pas del temps: «Hi ha coses que no es perden. Tants anys jugant junts s’han quedat coses».

Per com va gaudir tothom, Masip va acabar «molt satisfet de com ha anat i de la resposta del públic. Els jugadors s’ho ha passat bé», i més veient que no havien perdut la bona entesa: «Jugar amb gent amb la què ho hem fet tants anys fa que amb la mirada ens entenguem, quan realitzes una passada a l’espai  saps que aquest jugador respondrà. És molt maco i divertit a l’hora».
Records de pretemporada / L’FC Barcelona ha realitzat durant molts anys, i continua fent-ho, la pretemporada a Andorra. Aquest fet fa que els jugadors sempre tinguin ben present el país. Era una període on «patia molt», admet O’Callaghan, perquè era tornar als entrenaments i la imatge que en té és la d’estar «en forma, físicament molt bé, però era una època dura d’exigència física». Per a García «era una setmana dura, però maca. Ho recordo amb molta estima. Entrenàvem molt, però és un lloc maco i on teníem totes les facilitats».

Un somni

Jugadors andorrans van poder gaudir sobre la pista amb referents que van marcar una època. «Tot i ser d’exhibició per a nosaltres ha estat un somni», assegurava Adrià Pifarré, que d’adolescent havia participat al campus, on «vaig aprendre moltíssim. És una gran iniciativa fer-lo any rere any aquí a Andorra». Per la seva part, David Rojo, remarcava que «nosaltres que portem l’handbol des de petits i que hem vist jugar el Dream Team a la tele i cridar els seus gols, compartir pista amb ells és un somni fet realitat». Va veure als exjugadors a un bon nivell perquè «això es porta a la sang». 

El moment de l’handbol nacional el veu positiu, ja que «hem millorat molt. El 2011 érem quatre que jugàvem i ara s’està treballant a les escoles, tenim clubs de base i sènior, i amb la selecció tenim l’oportunitat de marxar fora i representar a Andorra». A més, per les característiques del país és adient per a la seva pràctica: «Els esports indoor són els que més es poden jugar, sobretot a l’hivern, perquè tenim neu i fa fred. Tenim les instal·lacions adequades i s’hauria de potenciar més». Té clar que «necessitem que la gent d’Andorra s’enganxi a l’handbol». Pifarré valora que a nivell «de base està avançant molt bé», comportant un «molt bon futur».