«Tax Free, aprofita’l», tenen estampat al vidre de l’aparador diversos comerços de la Seu. Cal serpentejar entre els carrerons del casc antic, no obstant, per topar-hi. «Que en fan molts de tax free? En els últims vuit mesos, potser me n’han demanat tres», va apuntar la dependenta d’una botiga de roba per a infants. «I hi ha previsió que augmentin ara que s’ha aixecat l’import mínim de 90,15 euros? Això provocarà un efecte crida, però també pot alentir les vendes», va considerar la mateixa.

Quan els clients andorrans o d’altres països demanen el tax free per poder alliberar-se de l’IVA del producte, el dependent ha d’omplir una fitxa amb les seves dades personals i convertir el tiquet en factura, un procés més o menys lent en funció del sistema informàtic del comerç. «Cadascú ho gestiona a la seva manera, però potser seria més fàcil si hi hagués una oficina centralitzadora per dur a terme les devolucions com ja passa en alguns indrets turístics», va opinar la dependenta. 

Una dependenta planteja una oficina centralitzadora per la complexitat dels tràmits burocràtics

Més enllà de la complexitat del tràmit, i des del desconeixement de la implantació de la nova mesura, altres comerciants consideren que el canvi no els afectarà ni per bé ni per mal. «Les compres de la meva botiga de seguida assoleixen valors al voltant dels 100 euros», va explicar la propietària d’un comerç que ven des de cotxets i cadiretes fins a roba i joguines per als bebès. Una opinió que compartia la regent d’una botiga de mobles: «Pel que fa al mobiliari, no crec que sigui molt diferent, però els preus dels elements de decoració sempre són inferiors i quan els andorrans venien a comprar-ne calia forçar-los a agafar més productes per arribar als 90,15 euros; en aquest sentit, hauria de beneficiar-nos». Tot enraonant còmodament al mig del carrer, la dona anterior va contradir-la en considerar que «els andorrans mai s’han preocupat excessivament per si arribaven o no a l’import mínim exigit per fer el tax free».

Deixant de banda els estereotips que diversos botiguers van nomenar sobre si la població autòctona és més o menys rica, la propietària d’una sabateria va apuntar al valor mig del tiquet com a principal condicionant per a un millor o pitjor pronòstic de vendes. «Jo ja en faig molts i ara tinc l’esperança de fer-ne encara més, però la mesura afavorirà sobretot els comerços de preus més baixos», va manifestar tot lamentant que ara ja no podria utilitzar un argument com el de «per 20 euros més ja pots demanar el tax free».

Els botiguers coincideixen que el canvi beneficiarà sobretot els petits comerços

Com a integrant de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell, va explicar que la intenció és motivar els comerços a sumar-se al tax free. Actualment el fan al voltant d’un 40% dels 120 socis que la integren. «Això serà com una roda; hi haurà més clients que l’utilitzin i que pressionin els botiguers, de manera que s’hi acabaran animant més comerciants», va fer una mica el conte de la lletera el seu president, Juan Carlos Salsas. «Tenen por perquè sembla molt complicat», va justificar la propietària de la sabateria. «Però quan vegin que els clients marxen a la competència perquè no els fan el tax free ja s’espavilaran», va pronosticar el president de l’associació.