El col·lectiu Acció Feminista aposta per una baixa maternal i paternal igual i intransferible com a mesura de conciliació i corresponsabilitat. Aquesta, però, és només una de les propostes que la futura associació va exposar al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en la reunió que van mantenir el passat dimecres. 

En un moment en què s’està debatent el nou codi de relacions laborals, l’agrupació feminista va voler insistir en aquesta qüestió perquè veu amb preocupació idees com la d’allargar la baixa maternal a cinc mesos, ja que entén que podria agreujar la bretxa salarial. És per aquesta raó que va posar sobra la taula l’opció d’igualar els mesos de baixa tant per al pare com per a la mare, sobretot per obrir drets als homes. «Molts estan discriminats en aquest aspecte per les empreses i els posen impediments perquè puguin agafar una baixa paternal», van denunciar des del col·lectiu. 

Bona rebuda i en consonància

Una altra de les peticions del col·lectiu és disposar d’una llei pròpia per a les dones i no emmarcar-se dins de la llei de la igualtat com per ara proposa el Govern. En aquest sentit, i després que Espot es mostrés obert a fer-ne una de pròpia per a les dones més endavant, Acció Feminista va celebrar la posició del ministre. El grup s’incorporarà a partir del setembre en una taula amb altres formacions de dones i membres del ministeri per començar a treballar en un projecte en què ha estat insistint des que a principis del mes passat es va presentar l’avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació. «És una llei d’igualtat genèrica, ja que incorpora molts col·lectius que pateixen desigualtats i requereixen tractaments molt diferents», va manifestar Júlia Martínez-Illescas, membre de l’entitat feminista. 

Des de l’agrupació, reiteren que les dones no són un col·lectiu, sinó la meitat de la població. Per això reivindiquen «tractar la desigualtat entre homes i dones amb una llei específica per a la igualtat efectiva», va especificar Martínez-Illescas. La integrant del grup va explicar que aquestes desigualtats deriven de la cultura patriarcal i ideologia masclista que segueixen imperant en la nostra societat i va subratllar que «cal incidir en l’educació des de la infància per superar els rols de gènere i els estereotips, però també en la formació dels professionals dels serveis socials i sanitaris o dels cossos de seguretat i judicials. També proposar accions molt més concretes per combatre aspectes com la bretxa salarial o la violència de gènere».

Punts més explícits

Mentre aquesta llei específica no arribi, les feministes van proposar introduir un seguit de mesures «molt importants» a l’avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació. Entre aquestes, van reclamar que el text desenvolupi l’article que preveu que tots els poders públics i les administracions intervinguin a favor d’aquest dret i que concreti el capítol de l’Observatori de la Igualtat. «Aquest és un instrument imprescindible perquè permetrà disposar d’estadístiques específiques sobre la desigualtat de gènere i per ara no s’indica com es desenvoluparà», va lamentar Martínez-Illescas tot subratllant la importància «d’explicitar tots els punts per poder tenir garantia de més resultats positius». 

Acció Feminista va mostrar-se realment sorpresa davant del fet que el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació no estigui reconegut com a fonamental dins de la Constitució. «El ministre no va saber donar-nos una explicació al respecte i nosaltres volem explorar-ho una mica més», va indicar Martínez-Illescas. Les dones estan emparades pels drets humans, però des del col·lectiu consideren imprescindible que ho reculli la Carta Magna i no descarten fer la proposta si en algun moment es decideix canviar el text constitucional.

Les claus

• Un dret fonamental de la Constitució. La Carta Magna no reconeix el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació com a fonamental. «Tot i que ens emparen els drets humans, hauria de quedar inclòs en el text constitucional», van reivindicar des d’Acció Feminista. Per això, les seves juristes estudiaran si fan una proposta formal. 
• Més concreció com a garantia. Les feministes consideren la llei massa generalista i per això demanen que es desenvolupin alguns apartats, com l’article que estableix que els poders públics han d’integrar el principi d’igualtat o el que projecta la creació d’un Observatori de la Igualtat. «Hi estem molt d’acord però s’han d’explicitar més», van apuntar. 
• Incidir en educació  i formació. L’agrupació vol anar a l’arrel de les discriminacions i creu necessari incidir en l’educació des de la infància, així com en la formació dels professionals dels serveis socials i sanitaris i dels cossos de seguretat i judicials. «D’aquesta manera, podran incorporar una perspectiva de gènere en les seves actuacions i valoracions», van especificar.
• Recerca de corresponsabilitats. Acció Feminista entra en el punt de la conciliació i demana que s’avanci cap a la mateixa baixa maternal i paternal per tal d’obrir drets als homes –per ara molt discriminats en aquest aspecte– i evitar agreujar la bretxa salarial amb propostes com la que recull el nou codi de relacions laborals d’allargar la baixa de la mare a cinc mesos.