La presència a Sort de Chuck Yeager forma part del paquet d’activitats organitzades al voltant del Museu i el Camí de la Llibertat. El primer va reconvertir al 2007 en centre d’interpretació del fenomen dels evadits l’antiga presó del partit judicial de la localitat, amb plafons explicatius i l’exhibició d’objectes d’aviadors aliats i de les restes d’un avió alemany que es va estavellar a la muntanya d’Enviny al 1943. El Camí de la Llibertat uneix des del 2008 en un itinerari senyalitzat les localitats de Seix, a l’Arièja, i d’Alòs d’Isil, al Pallars Sobirà, i cada segon cap de setmana de juliol s’organitza una marxa amb la participació de descendents dels evadits que durant la II Guerra Mundial van seguir aquesta ruta –o altres de similars– per fugir dels nazis. Vet aquí un exemple de com aprofitar el patrimoni històric com a ganxo turístic. Ho recorda Calvet, autor de Les muntanyes de la libertat –la monografia definitiva sobre la matèria– per a qui «seria interessant que Andorra recordés amb una iniciativa similar el seu paper en el pas d’evadits». Un paper, diu, «singularíssim» tant per la infraestructura hotelera que tenia el Principat ja a mitjans anys 40, com per l’especificitat política del país i per l’extraordinària concentració de guies i passadors que s’hi han identificat. Calvet proposa abalisar per exemple la ruta del port de Siguer, una de les més transitades pels evadits que venien a espetegar a Andorra, i habilitar un centre d’interpretació amb plafons que contextualitzin el paper d’Andorra en el drama de les evasions: «Es tracta d’iniciatves que atreuen un turisme molt específic i d’alt poder adquisitiu, interessat en la història, i també el creixent turisme israelià, que hi té un interès quasi personal». Seguint l’exemple del Pallars, Calvet proposa embarcar en l’aventura algun municipi de la banda francesa. A veure doncs si algú en pren nota, i superem d’una vegada l’etapa del monument commemoratiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.