La façana del Rosaldea Foto: TONY LARA

Comença el curs i torna el serial Rosaleda, que s’ha posat més interessant que mai perquè s’acosta –per fi– el moment decisiu: de moment, el Govern ja ha entrat a tràmit parlamentari la sol·licitud d’un crèdit extraordinari per valor dels 6,3 milions d’euros en què la comissió d’expropiació va taxar al maig l’immoble. La pilota és ara en mans dels consellers generals, que hauran de decidir les pròximes setmanes si li donen una mica d’oxigen al Govern en una matèria especialment sensible com ho és el laberíntic procés d’expropiació (i salvació) de l’hotel Rosaleda, declarat bé d’interès cultural al 2004 i que s’arrossega des del març del 2008. I el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ho va expressar amb claredat meridiana al maig: sense crèdit no hi haurà expropiació, «perquè en l’actual situació de pròrroga pressupostària on tenim ni la disponibilitta ni l’autorització per fer front a aquesta despesa».

Un dels motius de pes que al·lega el Govern per avalar la necessitat d’aquest pessic extraordinari de 6,3 milions d’euros és una significativa novetat en el procediment d’expropiació: segons l’executiu, la propietat del Rosaleda «ha manifestat la intenció de demanar-ne judicialment l’execució si el Govern no consigna els diners fixats per la comissió d’expropiació». Per tant, conclou la memòria explicativa del projecte de crèdit extraordinari, ««tant si el Govern actua motu proprio com si el requeriment s’efectua a instància de l’expropiat s’han de consignar els diners durant aquest exercici».

Queda per tant claríssim que el l’executiu ha assumit que no té altra alternativa que aconseguir els diners i consignar-los a la Batllia. Una possibilitat que, d’altra banda, desencallaria el procediment i permetria seguir endavant amb l’expropiació... a reserva –és clar– del que el batlle acabi decidint. Els precedents immediats juguen a favor de l’executiu: a principis de juny, els consellers ja van aprovar un crèdit extraordinari per valor d’un milió d’euros per afrontar les intervencions d’urgència. Es podria repetir ara la jugada. En qualsevol cas, convé fer una mica de memòria i recordar els termes d’un litigi que, en aquesta última i decisiva fase, arrenca el 7 de maig passat, quan la comissió d’expropiació va taxar l’hotel en 6,3 milions. Com era de preveure, les dues propietats afectades –P3SA, titular del domini útil, i Antoni Picart, propietari del domini directe– van recórrer la resolució de la comissió. Picart reclama els 22,3 milions d’euros fixats en el seu peritatge. P3SA, de la seva banda, pretén una quantitat inferior a aquests 22,3 milions, però substancialment per sobre dels 6,3 milions de la taxació oficial. Val a dir que aquesta taxació va tenir la virtut de no satisfer ni tan sols el Govern; els 6,3 milions del preu just final dupliquen de llarg la valoració presentada pels tècnics de Cultura, que es movia –segons fonts coneixedores del cas– entre els 2 i els 3 milions d’euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.