PUBLICITAT

La Massana

Rosa, l’única vaquera del país

Des de fa 20 anys una dona cuida del benestar de tota la cabana ramadera a l’estiu

Vaques i eugues pasturen a la zona de Setúria, ahir.
Vaques i eugues pasturen a la zona de Setúria, ahir. | Eduard Comellas

El cònsol de La Massana, David Baró, crida a la Rosa perquè digui unes paraules entre tots els assistents a la Benedicció del bestiar de Setúria. Ella s’hi nega. «Ho farà molt bé, com cada any», diu Baró. 


Fa uns 20 anys que la Rosa es trasllada cada estiu a la vaqueria que hi ha a Setúria, no pas lluny del flamant restaurant del Coll de la Botella, actualment, però fa dues dècades la zona devia estar més aïllada durant l’estiu. Ella serà l’encarregada de cuidar de tot el bestiar que puja a l’alta muntanya per pasturar durant l’estiu, no només dels 300 caps que hi ha a Setúria. «Si tenim un problema, la telefonem i s’acosta a veure com estan els animals d’una altra zona», comenta el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat de La Massana, Sergi Gueimonde. 


No és fàcil trobar vaquers el 2018, des del Comú ens diuen que la Rosa és l’única que s’hi presenta cada any. Per tant, de moment, ni pensaments de pensar a buscar un altre vaquer o vaquera per alguna de les altres sis zones de pastura de la parròquia. 


De l’herba de la parròquia en mengen ramats de tot el país que hi van a estiuejar. És el cas de l’únic ramader de Sant Julià de Lòria que perviu i que a l’estiu té el bestiar a la zona: «Veus aquella polseguera d’allà dalt? Aquelles són les meves», comenta orgullós. 


I no només falten vaquers i vaqueres segons ell, «trobar pastor és un problema perquè a l’Escola de Pastors del Pirineu lleidatà n’entren trenta cada any i en surten cinc. Oh! És una vida dura! La gent vol les seves vuit hores i els caps de setmana lliures però les vaques mengen cada dia, dissabte i diumenge també i Sant Esteve i Nadal, evidentment». 


L’actualitat apreta i la imminent signatura del capítol de mercaderies de l’acord d’associació amb la Unió Europea està a l’aire. Cap novetat, el gruix dels ingressos dels ramaders ve de les plantacions del tabac i el model de transició econòmica, des del terreny, no l’acaben de veure massa clar. «La ramaderia és un afegit que t’ha d’agradar, hi ha molts que tenen plantes de tabac i el cap de setmana, a la platja, perquè aquestes no demanen menjar», reflexiona un assistent a la benedicció de la Setúria.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT