És un local petit però lluminós. A l’entrada hi ha els típics carrets de supermercat que conviden a passadissos amb estants replets de tot tipus de menjar: arròs, pasta, llegums, conserves, galetes i productes d’higiene personal i per a la llar. Aparentment sembla una botiga de comestibles de barri, però en realitat és el Banc d’Aliments. Tradicionalment aquest ajut de Càritas Andorrana s’oferia en una caixa plena dels productes bàsics que els serveis socials consideraven oportuns. «Ara el que pretenem és dignificar i ampliar el servei», explica la responsable, Marta Roma, perquè «quan venen famílies amb nens, els més petits no s’adonen d’on són».

Menjar per a tots els gustos

Malgrat que la majoria de famílies acollides al programa són espanyoles i portugueses, al llarg de l’any es poden arribar a atendre fins a 16 nacionalitats diferents. Per aquest motiu és interessant tenir un gran ventall d’opcions alimentàries que s’adeqüin als usos i costums de totes les persones, doncs «un marroquí, per exemple, menja molt diferent d’un llatinoamericà». «En casos de necessitat extrema, es menja el que sigui, però si des del Banc d’Aliments tenim diferents opcions, per què hem de limitar els productes?», es pregunta Roma. 

A més, aquest mètode també permet no malbaratar els recursos, ja que quan s’entregava la caixa amb els productes determinats pels responsables socials, ningú gosava dir que un aliment no li agradava o no li feia falta perquè ja el tenia, però li’n faltaven altres. Amb tot, diversos dietistes del país preparen menús equilibrats que fomenten els hàbits alimentaris saludables i amb una llista de la compra consensuada entre cada família i la responsable social, s’omple el carret per a un mes. Quant als productes frescos, les famílies els poden adquirir mitjançant uns vals en el supermercat col·laborador amb Càritas.

Cada iniciativa compta

El Banc d’Aliments es nutreix, bàsicament, de voluntaris i benefactors. També hi ha supermercats que aporten excedents alimentaris i que representen un 10% del total de les donacions. Un exemple són vint paquets de detergent per a la roba que van caure d’un palet mentre eren transportats i es van xafar. «Malgrat que ningú compraria un paquet rebentat, el sabó encara és en perfecte estat», explica Roma. Però d’on entren més productes amb diferència és de les iniciatives socials en empreses i escoles, ja que amb tot el recaptat durant les grans campanyes de sensibilització nadalenca es pot tirar la resta de l’any.