A Andorra existeix la pobresa. Tot i no ser tan visible com en altres països del món, aquí també hi ha gent que podria passar gana. Ho assegura la responsabla del Banc d’Aliments de Càritas Andorrana, Marta Roma, qui cada setmana atén una quinzena de famílies. Aquestes xifres, però, són molt variables, ja que les persones que s’acullen al programa venen derivades dels Serveis Socials. Així, durant el període més dur de la crisi econòmica es va arribar a atendre fins a 60 famílies per setmana. La disminució, afortunadament, és evident. «Es nota que el Ministeri de Salut i Benestar ofereix cada vegada un ventall d’ajudes més ampli»,diu Roma, i d’aquesta manera, la majoria de persones que reben ajudes públiques ja no necessiten acudir setmanalment al Banc d’Aliments. «Nosaltres sempre anem a remolc del Govern», explica la responsable. 

Perfils

Per tant, no hi ha un perfil determinat, sinó que és molt variant. «Als Serveis Socials hi va tot tipus de gent. És a dir, potser avui requereixen la nostra ajuda, però la setmana vinent troben una feina i ja no tornen a venir més». Així i tot, sí és habitual que hi acudeixin persones soles o famílies monoparentals, però «si a atenció primària a qui més atén és les famílies nuclears, al Banc d’Aliments hi haurà famílies nuclears», matisa Roma. 

Voluntaris

Tota la tasca personal de Càritas Andorrana recau en els voluntaris, persones que treuen estones del seu temps lliure per donar un cop de mà als que més ho necessiten. Això fa que el tracte sigui realment sentit i cuidat, ja que els voluntaris s’involucren en la causa. No es tracta només de donar paquets de menjar, sinó també d’explicar-los i ensenyar-los com cuinar-los. Dins la dificultat, s’intenta que «la visita al Banc d’Aliments sigui el més agradable possible».