El dia desprès de la nit més sorollosa del any el patronat de l’ONCA proposava una matinée musical a l’església de Sant Joan de Caselles, a Canillo. Excusa per organitzar-lo? L’any 2018 és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural i el patronat de l’ONCA compleix 25 anys.  El  monument canillenc  frega una de les rutes més transitades del país i  la seva esvelta fisonomia, pròpia del romànic, l’ha convertit en un dels monuments més fotografiats de tot Andorra. Un patrimoni viu, que bull d’activitat, i no tant sols per la gran quantitat de visitants de tota mena que intentaven entrar al recinte mentre els músics encara assajaven. Així,  en acabar el concert, l’estucat on hi apareixen Longinos i Stefanos també seria testimoni d’una comunió. Mentre la música dels assajos s’escolava per les parets de pedra algun dels molts passavolants apressats per trobar la millor foto va tenir temps d’oblidar-se unes ulleres graduades a l’exterior del recinte, de forma que un servidor es demanava si quan es fan fotos es té temps d’observar el que hi ha al seu voltant. Cal afegir que els turistes tampoc semblaven gens impressionats quan se’ls hi anunciava que tenien la possibilitat d’assistir a una oferta de música en directe, en un espai d’aquelles característiques, com si es tractés d’un fet habitual.  
Un cop acabat l’assaig i ja amb els futurs espectadors asseguts, el duo Corda va anunciar que hi hauria uns petits canvis en el programa –que per ser francs es va capgirar gairebé del tot–  sense fugir  però de les expectatives creades en el lema del concert: diàlegs pedagògics entre dos violins. També es va anunciar que les peces escollides potser eren poc conegudes, ja que s’havien concebut per a l’aprenentatge en la interpretació del instrument, però que havien estat triades per la seva qualitat. No cal dir que en aquests moments en què els termes diàleg i pedagogia se’ns presenten desgasts per l’ús –o pel mal ús– que se’n fa, l’oferta resultava prometedora.      
Quatre –cinc si tenim en compte els bisos– foren els compositors  triats, destinats a oferir als espectadors diferents veus sorgides de les distintes escoles de violí europees. No en reproduiré els noms donat que el concert Corda té previst tornar a actuar divendres, diada de Sant Pere, a Sant Pere del Serrat, i potser tornaran a canviar el programa. Curiosament l’organització té cura de fer coincidir l’onomàstica, o el que seria el mateix el dia del Sant, amb el lloc on se l’hi tributa culte. Només afegiré que ahir la bona sonoritat de l’espai i la gran predisposició del respectable permeteren gaudir d’una matinal musical ideal per mitigar els efectes secundaris de la revetlla.