El Consell General ha fet «un pas més» en educació. Així ha anunciat al matí el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, la consolidació de dos textos legals que han de regular tant la Universitat d’Andorra com els ensenyaments superiors que es vulguin instal·lar al Principat. L’element principal d’ambdues lleis és la introducció del concepte de no-discriminació en l’àmbit educatiu, ja que com ha explicat el ministre, es «remarca el dret de les persones amb discapacitat a accedir a l’ensenyament superior amb les mateixes condicions». A més, les lleis s’alineen amb els principis de l’Espai Europeu, alhora que busquen modernitzar l’estructura universitària andorrana i promoure’n l’evolució.

«Aviat esperem donar bones notícies» sobre l’establiment de nous centres d’ensenyament superior al país, ha dit el ministre. I és que d’ara endavant, els textos regularan que l’obertura de nous centres privats es puguin fer per via administrativa, pel que ja no requeriran una llei específica. Totes les formacions polítiques, excepte SDP, hi han votat a favor. El titular d’Educació ha retret a Naudi la seva negativa dient que «no els hi fa cap favor» i ha recordat que països com França ja segueixen aquesta metodologia. La resta de partits han posat en relleu la bona sintonia que hi hagut en la comissió legislativa i tots han coincidit en la necessitat de la creació dels textos, especialment pel reconeixement internacional de la Universitat d’Andorra. «Aquesta normativa s’adapta a la nova realitat de l’ensenyament superior i garanteix la seva qualitat», ha dit Ferran Costa. Segons el liberal, la universitat del país s’ha consolidat i la nova llei li donarà més «valor, rellevància, modernització i evolució». 

Pla d’estudis i rectorat

Com a crítica, tant Costa com Pere López, han retret al ministre que a partir d’ara els plans d’estudi hauran de ser aprovats pel Govern. Per al demòcrata aquest fet no quarta «ni la qualitat ni la llibertat» de la Universitat, ja que l’Agència per la Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) ha de donar prèviament el vistiplau. De fet, «és així com funciona a Catalunya», ha dit el ministre, on els plans d’estudi són autoritzats per l’agència catalana i després la Generalitat els certifica. Així tot, López ha advertit que «ho haurem de discutir», perquè considera que si el projecte d’una universitat privada resulta fallit, podria malmetre la imatge del país.

D’altra banda, el ministre ha explicat que el mandat del rector s’amplia de quatre a sis anys, per tal d’evitar vinculacions polítiques, i s’introdueix la figura del vicerector. Si bé ha dit que podran seguir havent-hi assessors o persones de confiança, Costa ha lamentat que l’esmena on es mantenia l’estructura del vicerectorat actual no hagués estat acceptada.

Universitat de les Valls

Amb la nova legislació també es pretén evitar que es repeteixi un esdeveniment similar al fracàs de la Universitat de les Valls (UdV). El centre d’ensenyament superior va ser tancat el 2016 pel Govern perquè no complia amb els requisits establerts legalment ni amb els estandàrds europeus de qualitat que regien a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Segons es va explicar en el seu moment, es van detectar una sèrie de mancances i requisits que van fer revocar l’oficialitat del pla d’estudis. A més a més, la universitat també patia manca d’alumnes.