Montserrat Neras i Pilar Tomàs, pel col·legi d’assalariats; Jacint Risco, pel de pensionistes; i Francesc Zamora, pel d’empresaris i treballadors per compte propi, són els guanyadors de les eleccions al consell d’administració de la CASS que es van celebrar durant la jornada d’ahir. Tot i que després de conèixer els resultats al final del dia, el president Jean-Michel Rascagneres encara no havia pogut parlar amb les candidatures guanyadores, va assegurar que avui s’hi posaria en contacte per començar a preparar la constitució del nou consell d’administració, prevista per al proper 11 de juliol. «No tinc cap dubte que els nous membres de l’ens arribaran a les mateixes conclusions que nosaltres quan tinguin a l’abast tots els elements de les últimes enquestes en relació amb els números de la parapública», va posar de manifest Rascagneres en referència a la feina que haurà d’assumir el futur consell d’administració. 

Paritat entre homes i dones

Els dos seients per al col·legi d’assalariats van quedar en mans de dues dones. La candidatura de Montserrat Neras i Iolanda Latorre va ser la més votada amb un total de 329 suports, el que representa un 21% dels vots, mentre que la de Pilar Tomàs i Maria Carme Ruzafa va quedar per darrere i a certa distància amb 247, pràcticament el 16%. En el col·legi de pensionistes, la cadira va ser per al tàndem de Jacint Risco i Antoni Berengueres, que va acaparar fins a 358 dels 1.102 vots, l’equivalent a un 32,5%. Finalment, la proposta de la CEA, encapçalada per Francesc Zamora i amb Xavier Altimir com a suplent, va superar amb escreix el seu competidor electoral, Josep Baliellas, ja que va emportar-se gairebé un 67% dels vots.

Contents per la participació

Com ja s’havia anat avançant al llarg de la jornada, al final del dia Rascagneres va expressar «una certa satisfacció perquè la participació finalment es va doblar respecte a les eleccions anteriors»; va assolir un 5,33% en contraposició al 3,37% del 2014. El president del consell d’administració va atribuir-ho al fet que «un major nombre de candidatures havia propiciat més participació, a part de coincidir amb un moment important per a la CASS». 

El vot electrònic serà una de les propostes que debatrà el nou consell d’administració

I va justificar la major implicació del col·lectiu de pensionistes amb el fet que en els últims mesos una de les principals preocupacions han estat les pensions. «Això és un tema que ha pogut mobilitzar els electors, també els assalariats, que un dia o altre esdevindran pensionsites», va indicar Rascagneres. Per seguir fent créixer el percentatge en futurs comicis, però, el màxim responsable de l’ens va avançar que continuarien fent esforços i posarien sobre la taula l’opció del vot electrònic. «Això facilitaria la participació de la gent, però ja serà un projecte del nou consell d’administració», va sentenciar.

Per a molts, el primer cop

«La primera vegada». Aquesta era la resposta que donaven la majoria d’electors que ahir van acudir a votar el seu representant al consell d’administració de la CASS quan se’ls demanava si havien exercit el seu dret a vot com a assalariats, empresaris o pensionistes en comicis anteriors. Molts venien amoïnats pel seu futur, per qüestions com l’edat de jubilació o la sostenibilitat de la caixa de pensions, fossin del col·legi que fossin.

D’altres es mobilitzaven tot desitjant que els candidats puguin posar fi a les irregularitats de la seguretat social, com el descontrol amb les baixes o el recent robatori d’una de les seves treballadores. Però al final eren només uns pocs els que es mostraven confiats en la possibilitat d’un canvi. «Jo voto per esperança», va expressar una dona a la seva trentena que no per ser optimista va deixar de manifestar la seva indignació amb el funcionament de la CASS. «El meu cunyat ha tardat fins a dos anys a rebre una indemnització per incapacitat», va lamentar. L’assalariada, una d’entre les 1.563 persones d’aquest col·legi que van votar, té clar que si no veu millores al llarg dels propers quatre anys, «aleshores no tornaré a votar a la següent convocatòria». El reclam de solucions és el que va motivar la gent a sortir de casa i a dipositar el seu vot en unes eleccions que tradicionalment assoleixen percentatges irrisoris però que en aquesta ocasió van trencar els pronòstics i van arribar a un 5,33%, per sobre del 3,67% del 2014 però no del 5,7% del 2010. 

Jubilats reivindicatius

Els responsables de la mesa dels jubilats no van tenir massa temps per avorrir-se al llarg del dia, ja que en hores puntes fins i tot van arribar a generar-se algunes cues. A ells no els preocupava i aprofitaven per enraonar, una xerrameca que també deixaven anar quan se’ls preguntava per les seves principals preocupacions. «Soc aquí perquè les condicions dels assalariats puguin millorar el màxim possible», va explicar un pensionista que defensava apujar les pensions al mateix ritme que el nivell de vida.

Els pensionistes voten per poder alçar la veu i aconseguir millores per als que venen darrere

Els jubilats van ser els que més van desfilar al matí per la seu central de la CASS –un total de 1.102 al final del dia–, i també els que més van alçar la veu. «No és una solució no votar», va manifestar un home que gaudeix del retir des de fa pocs anys. «Som conscients que el Govern és qui té la força amb quatre representants i un president que té l’última paraula», va lamentar el pensionista poc il·lusionat. «Però almenys votem i podrem cridar després», va afegir la seva dona tota reivindicativa. 
Fins a 867 empresaris i treballadors per compte propi també van passar a mostrar el seu suport a una o altra de les candidatures, amb opcions tan contradictòries com apujar o mantenir les cotitzacions. «Hi ha la necessitat de canviar i millorar les coses», va insistir un patró francès que votava per primer cop.