El Consell d’Administració de la CASS va aprovar el passat 29 de maig un nou estudi elaborat pels experts francesos en què s’indiquen de nou una sèrie de mesures per revertir la situació de la parapública i garantir la viabilitat del sistema de pensions. Entre el paquet de mesures, destaca la proposta de no revaloritzar anualment les pensions amb l’IPC en el cas que superin el 300% del salari mínim, és a dir que estiguin per sobre dels 3.000 euros –actualment el salari mínim és de 1.017,47 euros–. La mesura s’aplica també als salaris més baixos però amb menys duresa. Així, les pensions inferiors al 200% del salari mínim (2.000 euros) només es revaloritzaran amb un 80% de l’IPC; en el cas de les que es situen entre els 2.000 i els 3.000 euros, l’aplicació serà d’un 40% sobre l’índex del preu al consum. Amb la proposta, doncs, només en el cas de tenir una pensió inferior als 1.017 euros la quantitat es revaloritzarà cada any en funció de l’increment de l’IPC. En el text aprovat pel consell d’administració s’exposa que les xifres s’aniran actualitzant cada any amb l’evolució de l’índex, així com del salari mínim. 

Coeficient de reducció de les pensions

L’estudi, que s’ha fet arribar als membres del Consell General que són els qui finalment hauran de decidir si les mesures s’apliquen o no i a partir de quan, també incideix en la necessitat de modificar la llei per tal que els coeficients de reducció de les pensions canviïn. D’aquesta manera, les pensions que es trobin per sobre del salari mínim es reduiran de forma progressiva segons la quantia rebuda. És a dir, com més alta sigui la prestació de jubilació, més alt serà també el percentatge de reducció. 
D’aquesta manera, la reducció passaria a ser del 30% en els casos de les persones que reben una pensió entre el 100% i el 200% del salari mínim, és a dir, entre 1.000 i 2.000 euros –actualment per aquestes quantitats no s’aplica reducció–. A efectes pràctics significa que si una persona cobra 1.500 euros de jubilació, se li rebaixarà sobre la quantitat que excedeix del salari mínim (500 euros) una rebaixa del 30%. En aquest cas, la reducció seria d’uns 150 euros, de manera que la prestació quedaria en 1.350 euros. 

Les pensions inferiors a 2.000 euros s’apujarien cada any només amb el 40% de l’IPC

El mateix passa amb les pensions més elevades, però amb un percentatge major. En el cas de les persones que cobrin entre dues i dues vegades i mitja més que el salari mínim, és a dir, entre 2.000 i 2.500 euros, la reducció passaria a ser del 45%, mentre que ara és del 25%. En el cas de cobrar entre 2,5 i 3 vegades el salari mínim (2.500 i 3.000 euros) la reducció passarà a ser del 60%, en front el 50% actual. I per últim, les pensions superiors a 3.000 euros tindran una retallada del 75%, com ja passa ara. No s’aplicarà reducció en les pensions iguals o inferiors al salari mínim sempre que la persona l’hagi obtingut treballant 480 mesos (40 anys). 

Cal remarcar que les reduccions es van acumulant. És a dir, que una persona que té una prestació de jubilació per sobre dels 3.000 euros, tindrà una primera reducció sobre els 2.000 euros que sobrepassen el salari mínim, una segona rebaixa per sobrepassar els 2.000 euros, una tercera per rebre més de 2.500 euros i una darrera per estar per sobre dels 3.000 euros. El percentatge sempre s’aplica sobre la quantitat que sobrepassa la mesura indicada. 

Cotitzacions i jubilació

En ple debat sobre si s’allarga l’edat de jubilació o s’ha de reduir als 60 anys, tal com ara demanen diversos sectors després que el Govern hagi aprovat aquesta mesura per als professors, des de la CASS reiteren la necessitat de retirar-se més tard i d’apujar les cotitzacions i el punt de conversió si es vol revertir la situació econòmica de la parapública. 
En aquest sentit, insisteixen en augmentar del 12% al 18% la cotització de la branca de jubilació, augmentant un 0,5% cada any durant 12 anys. En els últims estudis, aquesta proposta es feia sobre la hipòtesi que la mesura s’apliqués a partir del 2018. Com que el Govern no ha tirat endavant la mesura aquest any, els experts han hagut de canviar l’escenari i calcular-lo a partir de la hipòtesi que s’aplicaran a partir de l’any vinent. 

També insisteixen en augmentar progressivament l’edat de jubilació fins els 67 anys, apujant dos mesos per any els vuit primers anys i quatre mesos per any, els últims dos anys. Com també ja han indicat en vàries ocasions, per garantir el futur del sistema cal combinar l’aplicació d’aquestes mesures.

La despesa de la CASS creix 39 milions en 10 anys

Les despeses de la branca general de la CASS van pujar l’any passat fins els 148,97 milions d’euros mentre que els ingressos van ser de 121,75 milions d’euros. Això suposa una diferència de 27 milions d’euros, segons dades d’un estudi encomanat per la CEA i publicades per l’ANA. Els ingressos procedeixen de cotitzacions socials (118,40 milions) i de taxes (3,35 milions). En els darrers deu anys, del 2008 al 2017, les despeses de la parapública (sense tenir en compte la variació d’actius financers) han augmentat en 39 milions d’euros. El 2008, els ingressos eren de 103 milions i el 2017 de 121 (18 milions). La despesa, però, ha pujat, dels 109,68 milions (2008) fins els 148,97 (2017).

Pel que fa a la despesa, la partida que ha augmentat de forma més notable ha estat la de transferències, que ha passat dels 109 milions d’euros (2008) a 147 (2017) sobre un total de 148,97 que inclouen 1,67 milió d’euros de despeses de personal i un capítol de béns corrents i serveis. La partida de 147 milions d’euros recull les transferències per reemborsament de malaltia, accidents de treball i maternitat, així com els salaris de malaltia, accident i maternitat i les pensions de malaltia, entre d’altres. Aquest increment de la despesa i, per tant, el seu dèficit s’ha vist cobert per les transferències realitzades pel Govern a la CASS, que han augmentat de manera considerable. L’any passat, el Govern va transferir 38,24 milions d’euros per a la branca general i de serveis generals.

La patronal es va mostrar molt crítica amb la gestió de l’actual consell d’administració de la CASS en la roda de premsa de presentació del seu candidat, Francesc Zamora, a les eleccions del proper 20 de juny.