Les consultes per maltractaments en l’àmbit domèstic són cada vegada més freqüents entre els nois i noies d’entre 12 i 30 anys que acudeixen al servei d’atenció psicològica que tots els dimecres hi ha a la seva disposició a l’espai de La Central per resoldre qualsevol dubte; és l’anomenat CRAC (Consulta Ràpida d’Adolescents en Crisi), que gestionen conjuntament Salut Mental del SAAS i Joventut d’Andorra la Vella. 

«Cada vegada hi ha més nens o adolescents que denuncien maltractaments per part dels pares», va constatar David Subirà, el psicòleg clínic que atén aquests joves i mira d’orientar-los en aquesta o altres qüestions que van plantejant-li setmana rere setmana. De fet, Subirà va reconèixer que això no significa que es donin més casos, sinó que surten més a la llum perquè «es tracta d’un espai obert –no és clínic ni hospitalari– i la gent té la sensació que pot parlar sobre temes com aquest amb més facilitat».

El psicòleg recorda que fa poc va rebre una noia de 17 anys que va explicar-li que la seva mare la tenia a casa tancada, sense mòbil ni claus, de manera que no podia sortir-ne. «Un cas d’aquestes característiques evidentment té unes conseqüències psicològiques; i jo no puc tractar-lo de forma directa, sinó que he de derivar-lo al Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància», va lamentar Subirà. Tot i així, el psicòleg va explicar que igualment sempre es queda amb el cas per fer-ne seguiment: «Els dic que vagin a parlar amb el responsable del servei però que vinguin una altra vegada la següent setmana perquè els vull veure». Tornen? «Sí», va assegurar Subirà. 

Falta de presència dels pares

Més enllà de l’augment de les consultes per maltractaments, encara en segueixen arribant sobre trastorns de conducta. «Anteriorment en rebíem més, però últimament aquests trastorns estan en voga i molts s’expliquen per la falta de límits», va subratllar Subirà. De fet, el psicòleg clínic va explicar que «sobretot a Andorra alguns pares estan poc presents i tenen dificultats per aconseguir una conciliació entre la vida laboral i familiar». Com que els pares no disposen de massa temps o arriben a casa cansats, eviten barallar-se amb els fills perquè no en tenen ganes. «Al final, però, no hi ha límits i això és can pixa!», va exposar el psicòleg de La Central. 

Si no existeix figura de referència, la tendència és que el nen o nena busqui el principi del plaer, és a dir, tenir el que vulgui quan vulgui. «L’infant necessita el no, frustrar-se i saber que no és omnipotent i que hi ha moltes coses que no pot fer», va aclarir Subirà. Tot i així, de la mateixa manera que ha de tenir uns límits és igual d’important que rebi amor «en un nivell equilibrat», va especificar el psicòleg. 

El problema és que moltes vegades els pares no són conscients de la importància d’estar presents en l’edat infantil i adolescent. I és en aquest període que necessiten uns referents estables per emmirallar-se en algú i poder començar a estructurar la seva personalitat. Per això és aquí on sol sorgir el germen del trastorn de conducta, tot i que després pugui acabar manifestant-se més endavant. Quan es detecta, sempre es demana la implicació de les famílies per tractar-lo, malgrat que moltes vegades els costa entendre-ho. Ara bé, Subirà sosté que «si no s’han posat límits fins als 13 anys, després és molt més difícil i complex posar solució a un problema d’aquestes característiques».

Conscienciació sobre el consum de cànnabis

El consum de cànnabis entre els joves segueix creixent i cada vegada es detecta en una edat més primerenca. El psicòleg David Subirà va argumentar que existeix la falsa creença que es tracta d’una droga lleu però va insistir que des del punt de vista clínic pot tenir unes conseqüències greus tant a nivell neurològic com sobre la conducta del menor. 

«Normalment les consultes per consum o addicció són secundàries o sinó et ve el pare o la mare per explicar-te que el seu fill està molt apàtic, desmotivat o irritable, tots ells símptomes associats al consum de tòxics», va explicar Subirà. De fet, és molt difícil que els afectats siguin conscients de la seva addició. Segons el psicòleg de La Central, «el més important a l’hora de dur a terme el tractament és informar el menor i treballar amb ell perquè entengui les conseqüències que el consum de drogues té sobre la seva conducta i pugui interioritzar-ho». Tothom hi accedeix? «Hi ha nens que tenen interès a venir, però d’altres mostren molta reticència», va reconèixer Subirà, tot insistint que el que no es pot fer és «dir-li a un adolescent que deixi de fumar perquè és dolent, ja que aleshores encara ho seguirà fent i amb més intensitat».

El psicòleg clínic va voler recordar que fumar un porro és pitjor que una cigarreta malgrat que la cultura popular sostingui que no són negatius ni fan mal. Ara bé, els estudis cada vegada fan més evident que «només amb dos o tres consums de tòxics ja es pot desenvolupar una malaltia mental si hi tens predisposició, sigui un trastorn psicòtic o una esquizofrènia». Subirà va subratllar que no cal que es doni «un consum abusiu ni addictiu» per patir una malaltia d’aquestes característiques.

Similar als veïns

Tot i haver augmentat el consum de cànnabis entre els joves a Andorra, es troba en la línia dels països veïns. «El tràfic, la possessió i el consum de droga al Principat estan molt penats, però al final les diferències no són significatives», va lamentar el psicòleg de La Central. Ell mateix va aclarir que els menors no solen acabar a la presó, però potser sí que se’ls ha de sotmetre a un tractament psicològic o farmacològic per part de la Unitat de Conductes Addictives.