• L'actor estrena dimarts les segones Jornades de cine espanyol amb la projecció de ?La vaquilla'

Com ja va passar l’any passat, les Jornades de cine espanyol proposen per a aquesta segona edició un cartell d’autèntic luxe: quatre pel·lícules concentrades en tan sols deu dies, amb la presència estel·lar del gran José Sacristán com a ganxo mediàtic i la torna de dues figures històriques del firmament hispà, l’actriu Terelu Pávez i el guionista Manuel Matji. Però no avancem esdeveniments i anem a pams: l’honor de l’estrena li correspondrà a Sacristán, que dimarts presentarà un clàssic major del cine espanyol contemporani com ho és La vaquilla. Atenció, perquè es tracta d’una de les últimes obres mestres del veteraníssim Luis García Berlanga. Rodada al 1985, hi desfila un reguitzell d’habituals del cine del tardofranquisme i la Transició –començant per Alfredo Landa i acabant per Agustín González i Eduardo Calvo. Sobre un guió de Rafael Azcona, una altra llegenda, Berlanga torna a la guerra civil per retratar amb un molt hispànic to d’esperpent el periple d’uns soldats republicans que s’infiltren en territori nacional per segrestar la vaquilla del títol i matar així la gana que els martiritza. La pel·lícula constitueix també una de les fites del molt prolífic Sacristán, que al 1985 es trobava probablement en el moment més dolç de la seva carrera, just després d’Epílogo i La colmena, i a punt, a punt de Cara de acelga i El viaje a ninguna parte.

El que són les coses: La vaquilla és una experiència quasi marciana al costat de Lucía y el sexo, la segona proposta de les Jornades i autèntica campanada cinematogràfica del 2000. Es tracta, no cal dir-ho, del títol que va confirmar el director Julio Medem i que va catapultar Paz Vega –aquí, en la pell de Lucía, la cambrera que fuig a Formentera– com a (merescut i justíssim) símbol eròtic del cine espanyol. Les escenes de sexe explícit que esquitxen la pel·lícula són un dels arguments –i no precisament el menor– que va convertir Lucía y el sexo en un dels blockbusters del 2000. Atenció al celebèrrim cartell, que té trampa: no hi ha cap escena on Paz Vega cavalqui a lloms de bicicleta venint del far de la Mola... Es projectarà el 21 d’octubre i comptarà amb la presència del director de fotografia Kiko de la Rica.

l’espanya negra / La tercera patum de les Jornades és Los santos inocentes, un altre títol de referència del cine espanyol contemporani que clausurarà el cicle, el 28 d’octubre. Val a dir que el director Mario Camus –atenció, que podria assistir a la projecció– va adaptar la cèlebre novel·la homònima de Miguel Delibes, un material narratiu de primeríssima fila que junt amb el repartiment –Francisco Rabal, Alfredo Landa, Agustín González, Terelu Pávez...– conformen un retrat de l’Espanya negra i profunda encarnada per la família de Paco (Landa) i Régula (Pávez), així com per Azarías –grandísism Rabal– l’ornitòleg que desencadena el drama. Serà precisament Pávez (El día de la bestia, La comunidad, 800 balas) qui presentarà la pel·lícula, al costat del guionista Manuel Matji.

Però les Jornades reserven també un racó lloc per als noms menys populars: aquest any el torn és per al director Gonzalo López-Gallego i per a Ferran Piquer, supervisor d’efectes especials. El primer compareix el 25 d’octubre amb El rey de la montaña, curiós, interessantíssim thriller estrenat al 2008 ni que va passar injustament desapercebut. López-Gallego (Nómadas) posa Leonardo Sbaraglia en la pell d’un home corrent que es perd un dia en una carretera secundària i es converteix de sobte en la presa d’un depredador invisible. En aquesta ocasió, al director l’acompanyarà també el productor del film, Juanma Arance. L’última píndola del cicle tindrà forma de conferència: la que el 27 d’octubre impartirà Piquer sota el lema Efectos especiales: el lado oculto del cine. Es basarà en l’experiència a Camino, de Javier Fesser, amb incursions en altres títols de la seva filmografia, des de Salvador fins a Sexykiller i Mapa de los sonidos de Tokio. Totes les projeccions tindran lloc als cines Modern (19 hores), i l’entrada és gratuïta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.