La ministra de Cultura, Olga Gelabert, va confirmar ahir el Consell General que el Roc de les Bruixes «se senyalitzarà i s’assegurarà perquè es pugui arribar al Roc sense malmetre’l». Aquest canvi d’estratègia ha estat provocat perquè «és el que la gent vol després de l’interès despertat en les últimes setmanes, que abans no existia», va dir Gelabert. La polèmica del Roc de les Bruixes va arribar al parlament per via d’una pregunta urgent formulada pel conseller liberal Ferran Costa en què demanava saber com pretenia el Govern «evitar la difusió per internet de la geolocalització» del bé d’interès cultural, segons va demanar la directora de Cultura, Montserrat Planelles, al director de l’empresa Regirarocs el passat 23 de maig i que va ocasionar una forta polèmica pels seus defectes de forma i per l’extravagància de la demanda que s’hi feia. Gelabert va considerar que «se n’ha fet un gra massa» de la situació, que va qualificar de «circ mediàtic». Costa va qualificar la carta de «patinada en tota regla». 

«Em preocupa el canvi d’opinió sobtat perquè demostra que els arguments no són fonamentats»

Canvi d’opinió

El conseller liberal es va mostrar satisfet pel canvi d’opinió del Govern alhora que sobtat: «no sabem si la decisió que es pren ara és fruit d’una anàlisi acurada». Un temor compartit pel director de Regirarocs, Gerard Remolins: «Em preocupa el canvi d’opinió sobtat perquè demostra que els arguments no són fonamentats. Ni abans ni ara.» No obstant això, va celebrar l’anunci de la senyalització però va considerar que l’assumpte no s’ha tractat «amb la profunditat que es mereixia, és una solució provisional». 

Olga Gelabert: «En cap cas hem volgut amagar res, no l’hem volgut publicitar perquè no sigui una ruta turística i per protegir-lo»

Gelabert va negar haver «volgut amagar res, no l’hem volgut publicitar perquè no sigui una ruta turística i per protegir-lo». Tot seguit va tornar a incidir sobre les característiques especials del gravat rupestre, en front d’altres jaciments arqueològics. A més, va insistir que «aquest senyor [Remolins] sempre ha rebut autorització per a fer les visites guiades al Roc de les Bruixes, quan les ha demanat, igual que la casa de colònies Aina». El director de Regirarocs i mossèn Ramon de Canillo, al capdavant d’Aina, van explicar a EL PERIÒDIC que mai han demanat un permís específic al Govern per realitzar les visites al Roc de les Bruixes. 

Talent nacional

Ferran Costa va portar l’argumentació cap a un dels seus cavalls de batalla recurrents, la manca de reconeixement del talent nacional i va considerar-ne un exemple l’enviament de l’esmentada carta «poc conciliadora, per dir-ho d’alguna manera» a un professional del país «amb publicacions en revistes científiques en el primer i segon quartil». 

Costa també va parlar del professor francès a qui el departament de Patrimoni ha encarregat l’estudi de reinterpretació del Roc de les Bruixes, Pierre Campmajó: «És de l’antiga escola i fa els calcs dels gravats en paper quan ara es poden fer amb instruments en tres dimensions». Tot i reconèixer la seva àmplia experiència Costa va recordar que «d’experts hi ha de molt tipus, potser en podríem consultar més d’un». Gelabert va replica assenyalant que els tècnics de l’Administració «també són grans experts». 

Ferran Costa: «La carta poc conciliadora cap a l’arqueòleg [Remolins] representa una manca de capacitat per reconèixer el talent nacional»

Actes vandàlics

El conseller liberal també es va interessar per les xifres d’actes vandàlics sobre el patrimoni en els darrers anys, unes dades que la ministra desconeixia en aquell moment però que va assegurar que li faria arribar. «Ens preocupa perquè no estem sent capaços de sancionar-los», va dir Costa. 
El director de Regirarocs considera que les tanques no són el millor element per assegurar la protecció del patrimoni: «A l’espera de saber concretament quin tipus de mecanisme s’utilitzarà en la protecció, una tanca entorpiria la visibilitat dels qui tenen un interès genuí». Remolins segueix defensant «l’educació i el foment del patrimoni com a mesura de protecció». A més, recorda que «si saltes una tanca enmig d’un bosc, ningú et veurà». 

Repercussió de la carta

Remolins se segueix preguntant quina era la intenció de la carta: «Esperaré uns dies per veure si rebo una sanció i després valoraré quines accions emprendre i on diu que m’he saltat la llei».