Canillo
Mandicó: «Prohibir l’accés al Roc de les Bruixes no té sentit»
El comú i el Govern busquen una solució que permeti protegir el bé i alhora donar-lo a conèixer
El Comú de Canillo no ha quedat aliè a la polèmica per la difusió del Roc de les Bruixes que s’ha generat entre el Ministeri de Cultura i l’arqueòleg Gerard Remolins, però el cònsol major de la parròquia que acull el bé patrimonial, Josep Mandicó, no compateix el criteri de prohibició expressat fins ara per l’administració central. «Entenc el Govern, però no té sentit. Quan ho sap més d’una persona ja no farem res de prohibir que la gent hi vagi», va manifestar, afegint que «com més prohibirem, més encara la gent intentarà anar-hi». És per aquest motiu que des del seu punt de vista «prohibir no és la millor opció».
Ara bé, Mandicó va mostrar-se conciliador i va assegurar que tant la corporació local com el Govern treballen conjuntament per trobar una solució que permeti protegir un bé que ja havia estat objecte d’actes vandàlics (motiu que va portar, fa anys, a retirar la senyalització que havia instal·lat el mateix comú) i alhora donar-lo a conèixer entre tots aquells que hi tinguin interès. «Hi ha diverses solucions», va afirmar i en va posar un parell com a exemples. «Una podria ser un tancat al tomb del Roc que no permeti accedir-hi però sí visitar-lo o que es poguessin fer visites guiades», va apuntar, remarcant que «el que no podem fer és que un bé d’aquestes característiques estigui amagat, perquè de fet ja no està amagat perquè ho sap tothom». Amb tot, des del ministeri fins ara no s’ha aclarit si veuen bé la possibilitat d’instal·lar tanques.
Vandalisme
Mandicó va recordar que en el moment en què es va optar per no difondre la ubicació del Roc de les Bruixes «va ser per uns problemes de vandalisme que al final el que haurien fet és deteriorar part de l’entorn i també el Roc. I això s’ha de vigilar». No obstant això es va mostrar convençut que malgrat les diferències que a hores d’ara sembla que hi pugui haver, les dues administracions trobaran una sortida. «Encara que el Govern de moment va dir que entenien que no s’hi ha d’anar, també estan valorant quin sistema trobem perquè com a mínim la gent que ho vol anar a visitar, hi pugui anar», va insistir el cònsol.
Amenaça de sancions
La polèmica va esclatar a principis de la setmana passada quan l’arqueòleg Gerard Remolins, director de l’empresa Regirarocs, va fer pública la carta que li va fer arribar el Ministeri de Cultura en la qual se li exigia que «en un termini de 15 dies a comptar de la data de recepció, elimineu les informacions que hagueu pogut donar, especialment a Internet» sobre el Roc de les Bruixes. La missiva anava signada per la directora general de Cultura, Montserrat Planelles i afegia que «en cas contrari, l’Administració es veurà obligada a obrir-vos un expedient sancionador».
Després d’aquest enfrontament publicat a les xarxes socials, Planelles va manifestar davant la premsa que cal demanar permís al Departament de Patrimoni a l’hora de divulgar qualsevol informació sobre el Roc de les Bruixes a través d’Internet, ja sigui la localització d’aquest, la naturalesa del que conté o el camí a través del qual es pot trobar. Amb tot va voler deixar clar que no era una represàlia concreta contra Remolins i que per tant, s’actuaria d’igual manera a qualsevol que faci una difusió excessiva de la situació del bé.
El Roc de les Bruixes és un bé d’interès cultural segons la llei, a causa dels gravats rupestres que suporten, una part datada amb desavinences entre el neolític i els segles II i III, depenent de l’expert, i l’altra, amb tota seguretat, dels segles XII-XIII.