Uns 160 alumes de l’últim curs de batxillerat començaran el mes de setembre una nova vida universitària a França. Com a mínim, així ho desitgen mentre esperen els resultats finals d’acceptació a les pertinents universitats. Per fer l’aventura més senzilla, des de l’ambaixada francesa s’han ofert gratuïtament a orientar-los quant a processos d’inscripcions, habitatge, transport i la resta de dubtes que sorgeixen quan un es trasllada a un país nou. La majoria, però, coneixen bé l’idioma, ja que són alumnes del Lycée o han estudiat francès pel seu compte. Les ciutats més demandades són París, Tolosa, Lió, Montpeller i Perpinyà.

A més, l’ambaixada també els facilita el contacte d’altres estudiants andorrans que ja viuen al país gal perquè els puguin escriure i els hi plantegin qualsevol qüestió. Això no només és útil pels joves, sinó també pels seus pares. «Hi ha pares que aquest suport que oferim els dona més seguretat i estan més tranquils a l’hora d’enviar els seus fills», expliquen fonts diplomàtiques.

Nervis i emoció

El Nil Joval, de l’escola andorrana, va assistir dijous passat a la reunió informativa a l’ambaixada i espera que la Universitat de Tolosa l’accepti en la seva carrera d’Enginyeria. «França té una molt bona reputació en enginyeria i és per això que m’agradaria anar allà», diu. A més, entre els joves córrer el rumor que a nivell cultural, el país veí és una de les millors opcions europees. «M’han comentat que la vida i la societat a Tolosa és molt bona i tothom s’integra molt bé», diu el Nil. I afegeix: «Estudiar a França, tant si ets estranger com nacional té molts avantatges. S’ofereixen moltes ajudes i això sempre és positiu».

La Cezara Corduntanu, per la seva banda, agraeix el suport de l’ambaixada que va conèixer a través dels professors del Lycée fa un parell de setmanes. Tot i assegurar que no va perduda, «és veritat que necessito ajuda perquè aniré a París i no és fàcil... Dijous vaig conèixer gent que s’ha proposat ajudar-me i ara estic més tranquil·la», assegura. Malgrat que la prestigiosa Universitat de Sorbona l’ha acceptat per cursar Història, ella encara està pendent de la Universitat de Tolosa, ja que la idea de cursar Ciències Polítiques tampoc li desagrada. En qualsevol cas, «el que és segur és que marxaré a França». Quan ho sàpiga, escriurà als contactes que li han facilitat a l’ambaixada perquè li donin un cop de mà en la recerca de pis i ja farà les maletes.

El dia 18 de juny, la majoria dels estudiants andorrans que esperen respostes d’universitats franceses sabran definitivament si aquestes els accepten o no. «En el cas que la resposta sigui negativa, aniré a Espanya, però realment desitjo entrar a França», reconeix el Nil.