L’anomenat codi lila preveu una atenció més individualitzada i una escolta «activa i empàtica»  per a les víctimes d’agressions sexuals. Aquesta és una de les principals novetats dels protocols d’actuació en casos de violència de gènere i domèstica que ahir va presentar el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot. El ministre va posar de relleu que són «el resultat de dos anys de treball transversal» i que tenen com a objectiu «generar més sensibilització sobre el problema perquè cada vegada més gent s’atreveixi a demanar auxili al servei d’atenció a les víctimes de la violència de gènere». 

Si la víctima no reconeix l’agressió, se la derivarà a un treballador social en comptes d’avisar la policia

«El codi lila indica com han d’actuar els professionals sanitaris quan reben una persona que ha patit una agressió sexual: han d’entrar la víctima ràpidament al triatge; si és possible, evitar que no hagi de tornar a la sala d’espera i traslladar-la a una zona íntima en companyia d’una treballadora social...», va detallar Joan León, el secretari d’Estat de Salut. Des de l’àmbit sanitari, no només es busca un tracte «més individualitzat» amb la presència d’un metge i d’un forense que s’activarà a petició del centre hospitalari per fer «una única exploració», sinó que també es vol garantir un seguiment més exhaustiu de la víctima. «Quan la persona no reconegui el maltractament, no s’avisarà la policia, però se la derivarà al treballador social de la parròquia perquè en faci seguiment i l’ajudi a reconèixer els fets», va matisar el secretari d’Estat de Salut. 

Cossos formats i especialitzats

L’atenció més acurada també s’abordarà des dels altres àmbits d’intervenció –psicosocial, policial, judicial i educatiu–, que estaran coordinats i hauran d’informar de qualsevol cas de violència de gènere que identifiquin al servei d’atenció a les víctimes. El cos de policia ja compta amb agents especialitzats en aquesta matèria i els que es van incorporant realitzen formacions específiques per tal d’estar igual de preparats. «Quan ens arribi una denúncia per violència de gènere, el primer que hem de fer és informar la víctima del seu dret a la defensa lletrada i en el moment de prendre-li declaració hem de traslladar-la a un espai físic tranquil i deixar-la parlar sense culpabilitzar-la, ni recriminar-li la conducta o donar-li consells», va desglossar part del codi de bones pràctiques la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné. 

Independentment de si hi ha o no denúncia de la víctima, el metge sempre enviarà l’informe que hagi efectuat a la Batllia. Els casos judicialitzats –que es podran seguir resolent per la via ràpida o del dret comú– compten amb la novetat que en cas de condemna es podrà imposar una pena de presó condicional qualificada que estigui subjecte a la realització d’un programa de reeducació per als agressors. En cas que el rebutgin, la condemna esdevindrà ferma i hauran d’entrar al centre penitenciari. Pel que fa als processos de mediació familiar, Molné va assegurar que «són incompatibles amb la violència de gènere i domèstica perquè víctima i agressor no es troben en condicions d’igualtat i, per tant, en aquests casos caldrà posposar la resolució per la via de la mediació».

Plena coordinació

La nova guia també para atenció als menors des de les àrees educativa i psicosocial. La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, va explicar que els centres escolars organitzen tallers dirigits a alumnes de primària i secundària per tal de tractar-hi qüestions d’estereotips, violència de gènere i igualtat. Tot i així, va insistir que a inici i final de curs es fa formació als equips docents amb l’objectiu que «s’identifiquin cada cop més aviat els menors que poden estar patint violència domèstica». Aquests casos de seguida es notifiquen al servei de protecció a la infància, que depèn d’Afers Socials. 
El ministre Espot va voler remarcar que els nous protocols insisteixen sobretot en «la prevenció i la reparació dels casos de violència de gènere i domèstica», però va recordar que són susceptibles de variar en el temps i que s’està treballant en d’altres conjuntament amb els comuns i amb l’associació Stop Violències.

Les claus

• Àmbit psicosocial. Des d’Afers Socials, els protocols amb més especificitats són els de les àrees d’atenció a les persones i les famílies, per una banda, i a la infància i l’adolescència, per l’altra. L’objectiu és aplicar el principi del referent únic perquè hi hagi un sol interlocutor que sigui el responsable de l’atenció, la derivació i la coordinació amb una altra àrea en cas de necessitat. Unes accions que persegueixen per sobre de tot la protecció de la víctima i els menors. 
• Àmbit sanitari. Els canvis dins d’aquesta àrea arriben després que el passat mes d’abril es generés polèmica entorn de l’atenció que va rebre una dona que va denunciar una presumpta violació per part d’un membre del cos de bombers. Ara queda més definit el rol de cada professional i s’estableix que hi hagi un metge i un forense per dur a terme una única exploració. També poden intervenir-hi altres actors, com un agent de policia o un treballador social.
• Àmbit policial i judicial. El protocol determina que la policia intervingui quan sigui requerida o hi hagi denúncia. Els agents han d’informar la víctima dels seus drets –com optar a un advocat d’ofici o sol·licitar mesures de protecció– i prendre-li declaració amb un tracte adequat. Si el cas de violència de gènere acaba judicialitzat, es pot resoldre per OP o judici i la pena imposada a l’agressor en comptes de ferma pot estar condicionada a seguir un programa de reeducació. 
• Àmbit educatiu. La guia diu que des dels centres escolars s’ha de formar els docents per detectar el més aviat possible casos de violència domèstica i impartir tallers dirigits als infants i adolescents per sensibilitzar-los sobre qüestions d’igualtat. En cas de sospita, el protocol estableix que es notifiqui a l’àrea d’atenció a la infància i l’adolescència i s’hi derivi el menor perquè es pugui avaluar i determinar si realment hi ha un cas de violència domèstica i s’ha d’actuar.