PUBLICITAT

Canillo

Inici dels treballs de restauració de les pintures murals de Sant Serni de Canillo

Les tasques se centren a la part que conté els símbols de la Passió de Crist

Per El Periòdic

Els treballs de restauració a l'església canillenca.
Els treballs de restauració a l'església canillenca. | SFGA

 

L’àrea de Béns Mobles del departament de Patrimoni Cultural ha començat els treballs de restauració de les pintures murals de l’església parroquial de Sant Serni de Canillo, obra del pintor català Josep Oromí. En concret, es restaura la part més important de les pintures que conté els símbols de la Passió de Crist.

La principal acció, i la més complicada en aquest procés, és l’extracció de les capes de guix i de pintura que encara amaguen aquest decorat. La feina es fa gairebé tota mecànicament amb bisturí o bé amb un aparell d’ultrasons. Un cop deslliurat el decorat de les capes que encara l’amaguen, caldrà unificar les parts desgastades amb un retoc lleuger. Prèviament, però, s’han de refer les parts de pèrdua de suport amb un morter de calç. Està previst que els treballs de restauració estiguin en curs les properes setmanes.

Al final del 2016, en el curs de la realització de la restauració de la capella lateral dedicada a la Puríssima Sang que també fa la funció de baptisteri, es descobreixen les restes d’una decoració mural dedicada a la Passió de Crist que havien estat recobertes per diverses capes de pintura.

Si bé la documentació històrica consultada no ha aportat tota la llum que es voldria sobre aquest tema, el Llibre d’actes i de comptes del comú de l’any 1860 esmenta una despesa en concepte de “daurar i pintar l’església principal”. Aquesta data coincideix amb molts dels treballs que va efectuar el pintor Josep Oromí a Andorra durant la segona meitat del segle XIX (Santa Maria de Meritxell, Sant Joan de Sispony, Sant Miquel de la Mosquera...).

Aquest fet i les similituds iconogràfiques, estilístiques i tècniques fan pensar que l’autor és el mateix. Els repintats més recents localitzats al retaule barroc de la Puríssima Sang i al de l’altar major també podrien estar fets per aquest pintor de Coll de Nargó i correspondrien al concepte de “daurar” l’església. En un moment del segle XX, que es desconeix, les pintures ja no corresponen al gust de l’època i són tapades amb una capa de guix i de pintura.

PUBLICITAT
PUBLICITAT