PUBLICITAT

Andorra la Vella

L’enigma que ens interpel·la en primer pla

Ahir es va retirar la bastida de l’última intervenció de Samantha Bosque en l’espai públic

El mural de Samantha Bosque, inspirat en fotografies de la Fira del bestiar dels anys 30 del segle XX.
El mural de Samantha Bosque, inspirat en fotografies de la Fira del bestiar dels anys 30 del segle XX. | Maricel Blanch

L’últim membre de la família dels murals urbans de la capital es va presentar en societat ahir i amb ell un enigma. En el primer pla de la composició que Samantha Bosque ha creat al carrer Doctor Nequi hi apareix una dona que, en principi, hauria d’haver estat més o menys coneguda en el moment que es va prendre la foto que ha inspirat el mural, en els anys 30 del segle XX. El motiu és simple: porta sabates i aquest no era un luxe que qualsevol pagès es pogués permetre.

 «Seguim buscant-ne la identitat», va comentar el cònsol menor de la parròquia, Marc Pons, durant la presentació i va afegir, amb humor: «Haurem de trobar un Lobatón a l’andorrana perquè ens ajudi». Per tant, des d’aquestes línies, una crida: si algú té indicis sobre qui pot ser la senyora que apareix en el mural, que es manifesti. A la fotografia en la qual s’ha inspirat l’artista per a reproduir-la no hi ha el detall sobre la identitat. 


La pluja

Si un element ha marcat el desenvolupament de les feines de Bosque, aquest ha estat l’aigua de la pluja que, implacable, ha caigut cada un dels dies del mes que han durat les feines. «Treballava d’hora al matí perquè la pluja ha seguit el patró d’arribar a la tarda i així l’he anat esquivant», va explicar Bosque. Per sort, la pintura acrílica emprada «s’asseca de pressa i no pateix si li cauen quatre gotes mentre encara és fresca». Tot plegat ha acabat en un resultat «satisfactori» per a Bosque, que va tenir l’ai al cor durant el desmuntatge de la bastida «perquè la perspectiva de l’obra es perd quan estàs pintant de tan a prop, l’angle no és real i encara que sovint baixava per veure com es veia de lluny, també estava molt expectant de com quedaria una vegada es retirés la bastida». Prova superada. 


Del mural destaca la lluminositat, tot i estar pintant en escala de grisos i les textures, que amb els metres de distància i a peu de carrer fan els efectes desitjats tant en els plecs de la roba com, sobretot, en el pèl dels animals en primer pla, així com en l’herba, que semblen ben molsuts i abundants. Una menció especial també, al joc de les perspectives, tenint en compte la forma de la façana. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT