Els col·lectius feministes celebren però encara veuen insuficients les mesures que recull l’avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació que el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va presentar el passat dimarts davant de diverses entitats del país. Malgrat que la llei és transversal i el seu àmbit d’aplicació inclou qualsevol subjecte i situació de discriminació, el text se centra sobretot en les desigualtats de gènere i posa el focus en les dones com a col·lectiu vulnerable. Amb tot, els grups feministes segueixen veient-hi falta de reconeixement i altres mancances. 

«Hem de remarcar que el col·lectiu de dones no és minoritari i que creiem que cal una llei pròpia», va insistir la membre d’Acció Feminista Antònia Escoda. De fet, des del col·lectiu van valorar positivament la creació d’una llei d’igualtat però van apuntar que encara cal anar més enllà en algunes qüestions. «Per exemple, ens sembla bé que es posi en marxa un Observatori de la Igualtat, però això no eximeix que també sigui necessari un Institut de la Dona», va puntualitzar Escoda. La presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, en canvi, va qualificar de «surrealisme» el fet que s’elabori una llei d’igualtat i no-discriminació quan el Principat segueix prohibint l’avortament o la reproducció assistida. «Ja és un tracte discriminatori que la llei no parli en cap moment de drets sexuals i reproductius», va retreure Cortés. 

Beneficis per a les dones

De tota manera, les agrupacions sí que van aplaudir mesures positives com la recuperació dels diners de la bretxa salarial o el principi d’inversió de la càrrega, tot i que amb matisos. La presidenta d’Stop Violències va explicar que aquest principi ja existeix als Estats Units per als casos de discriminació i també de violació, «però que més que ser la persona demandada qui demostri que no ha discriminat hauria d’intervenir el ministeri corresponent per evidenciar-ho». En referència a la bretxa salarial, Escoda va destacar que la nova llei té la voluntat de lluitar-hi encara que «el col·lectiu creu que és necessari que les empreses siguin transparents i tinguin una graella salarial que estableixi un sou per a cada tasca que es desenvolupi». 

Entre les demandes, hi ha una llei pròpia per a les dones o més reconeixement dels drets sexuals i reproductius

El text legislatiu preveu sancions per als actes discriminatoris amb multes que van des dels 100 euros per als casos més lleus fins als 24.000 per als de més gravetat. La integrant d’Acció Feminista va incidir en el fet que «no tot s’aconsegueix a través de sancions», mentre que Cortés va celebrar la mesura: «Ja era hora que se sancionés i es reparés la discriminació. La mediadora social de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Elvira Geli, en el mateix sentit, va apuntar que aquesta mesura ajudarà a evitar casos de discriminació perquè «la gent haurà d’anar més en compte, sobretot els empresaris, que hem de pensar que seran honestos si se’ls premia per fer les coses bé en temes de paritat o discapacitat». Tot i així, la cara visible d’Stop Violències va alertar que «ara s’haurà de veure com s’aplica el marc legal a la pràctica perquè tenim uns sistemes molt retrògrades i no comptem ni amb batllies ni amb serveis sanitaris especialitzats»

Fruit d’una feina conjunta

Des de la resta de col·lectius afectats per la nova normativa, van mostrar-se generalment contents amb les noves mesures. «La llei no és política com havíem imaginat, sinó que és molt tècnica i situa Andorra a l’avantguarda de les lleis socials», va subratllar Carles Perea, al capdavant de l’associació Som Com Som. Com a representant del col·lectiu LGTBIQ, va manifestar que se senten identificats en la llei perquè recull conceptes que els afecten «com la discriminació múltiple o la victimització secundària» i que com a molt presentaran alguna esmena per canviar aspectes de la nomenclatura. 

Des de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), la seva presidenta, Anna Parramón, va posar de relleu que la llei és el resultat del treball de totes les entitats i que el col·lectiu que ella representa guanya en igualtat. «Se’ns valora pel que som, per les nostres capacitats, i es podrà sancionar si ens discriminen per les discapacitats», va apuntar Parramón. La presidenta de l’Associació de malalts mentals, Rosa Lluís, en canvi, va explicar que encara han d’estudiar el text per veure com els afectarà. Tot i així, «és molt genèric i es focalitza sobretot en la igualtat de gènere», va valorar Lluís.