La pressió de les associacions de dones ha donat els seus fruits. El Govern va emetre ahir un comunicat en el què rectificava la necessitat de recepta per adquirir l’anomenada pastilla de l’endemà. A partir d’ara, els anticonceptius d’urgència es podran adquirir directament a la farmàcia sense prescripció mèdica, tal com passa a d’altres països com Espanya o França. Una notícia que va ser molt ben rebuda per les associacions de dones, tot i que van lamentar que «fins que el tema no ha arribat a la opinió pública no s’ha fet res per canviar-ho». 

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el portaveu del Govern, Jordi Cinca, va explicar que la circular que tenien les farmàcies i que explicava el requisit de recepta mèdica per adquirir les pastilles malgrat que el propi prospecte diu que es pot vendre sense recepta és de l’any 2000 i des d’aleshores no s’havia revisat. Segons Cinca, «és important contextualitzar» els fets, ja que la circular «es va fer en base el què hi havia als països de l’entorn». «França just acabava de determinar l’accés lliure a la píndola de l’endemà, però a Espanya només es podia aconseguir a través de recepta mèdica. Per això a Andorra es va fer una circular en el mateix sentit», va recordar. Amb tot, el cert és que a l’Estat veí del sud la normativa es va canviar al cap de nou anys, però a Andorra no es va tocar. «Ara han estat insistint en el tema diverses associacions de dones i  per això s’ha revisat la circular des del Ministeri de Salut, que ha constat que la situació ha evolucionat i per això s’ha pres la decisió d’aixecar la necessitat de tenir recepta mèdica», va reconèixer el ministre. 

revisar la llei del medicament

Malgrat l’alegria per la rectificació, les associacions de dones van constatar ahir que és necessari revisar la llei del medicament que data del 1977. «Som un país que ha avançat molt amb lleis econòmiques però molt poc amb lleis socials», va remarcar Antonia Escoda, membre d’Acció Feminista. Des del seu punt de vista «les lleis socials acostumen a estar al calaix» i va posar com a exemple la falta de reglamentació del dret a vaga «que només ho hem notat quan els funcionaris han decidit fer ús del seu dret». 

Des d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés també va celebrar el comunicat de Salut tot i remarcar que «em sembla malament que sempre s’hagin de portar les coses a l’espai públic per aconseguir canvis». Des del seu punt de vista, el canvi de posicionament respon a una qüestió electoral: «Tot el que està passant és molt electoralista i això explica que s’hagi rectificat tan ràpid en el tema de la píndola de l’endemà, perquè no volen escàndols». 

Finalment, des de l’Associació de Dones (ADA), Elvira Geli va considerar positiu que es pugui accedir a la píndola de l’endemà sense recepta tot i que entén que cal deixar clar no es pot utilitzar com a mètode anticonceptiu. «És bo que una persona amb seny pugui prendre la pastilla però les menors han de vigilar», va remarcar. En aquest sentit, tan ella com Escoda van insistir en la necessitat de donar més informació especialment als joves.
 
De fet, en el cas de les menors de 16 anys, la píndola només es pot subministra amb el consentiment dels pares o tutors legals, segons el comunicat del Govern. Així mateix, en la nova circular que s’ha fet arribar a les farmàcies, indica que cal informar als usuaris que comprin el medicament que només s’ha d’utilitzar en cas d’urgència i que la seva eficàcia depèn del temps transcorregut entre la relació no protegida i el moment en què es pren el medicament. Així mateix, es recorda que la contracepció d’urgència no protegeix contra el risc d’infecció de malalties de transmissió sexual. 

Gili formula diverses preguntes escrites al Govern sobre la salut sexual i reproductiva

La consellera general del PS,  Rosa Gili, considera important esclarir la «nebulosa» que, al seu entendre, existeix entorn la salut sexual i reproductiva, amb especial incidència en el tema de l’avortament. Per això, ha formulat una llarga llista de preguntes sobre el tema a Govern, que hauran de ser respostes per escrit. Entre els assumptes abordats, a banda de la interrupció de l’embaràs, també es demana per si es fan campanyes a les escoles, els protocols d’atenció i seguiment, especialment en els casos de menors, els procediments d’atenció a les víctimes de violacions o si hi ha serveis específics per donar informació sobre aquesta qüestió.

Gili creu que «hi ha un neguit de la societat enfront aquests problemes» i posa en relleu que es tracta de temes «al voltant dels quals hi ha una nebulosa perquè o no se’n parla o hi ha polítiques que poden ser contradictòries». Al seu entendre,  «és preocupant i important per les conseqüències socials que pot tenir, amb famílies o menors que es poden veure sotmeses a situacions difícils».