L’avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació preveu la possibilitat que en un cas de bretxa salarial les dones puguin reclamar les diferències retributives a títol d’indemnització de danys i perjudicis. «Aquest aspecte ja s’està treballant a l’Estat espanyol, però la llei andorrana l’incorporaria pràcticament de seguida, fet que la convertiria en puntera i situaria el Principat al capdavant dels estats més moderns en aquesta matèria», va posar de relleu Raquel Serrano, una de les assessores en l’elaboració d’aquest avantprojecte que just ahir va presentar-se als membres de la comissió legislativa d’Afers Socials i a les entitats de la taula transversal de treball. 

El text desplega tot un seguit de garanties a nivell processal per a les persones que hagin vist vulnerat el dret a la no-discriminació que està reconegut a la Constitució. Les víctimes podran recórrer a l’òrgan judicial per demanar des de mesures cautelars fins a l’obertura d’un procés judicial, o bé per acollir-se a la tutela restitutòria o reclamar una reparació en concepte de danys morals, com en l’esmentat cas de la discriminació salarial. «Si s’estima la demanda i es considera que hi ha hagut una desigualtat retributiva, la persona que ho denuncia tindrà dret a reclamar la diferència que ha deixat de percebre com a conseqüència de la discriminació durant tot el temps que hi hagi estat subjecte», va aclarir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

Mesures de discriminació positiva

Una altra de les garanties previstes és la inversió de la càrrega de la prova. «Això implica un canvi de paradigma, ja que els nostres processos judicials es basen en uns principis seculars segons els quals qui al·lega un fet l’ha de provar», va indicar Espot. Tal com van explicar durant la presentació, amb aquest principi la víctima únicament ha d’aportar un indici de prova, és a dir, la simple sospita que ha patit una situació discriminatòria, mentre que la persona contra la qual es demanda és qui ha de demostrar que no ha discriminat. «No és només una simple afirmació, sinó que evidentment hi ha d’haver una justificació objectiva, raonable i suficientment provada», va matisar el titular d’Afers Socials. 

El text ofereix tot un seguit de garanties a nivell judicial per a les víctimes d’una situació discriminatòria

De fet, va insistir que aquest principi es pot considerar «una mesura d’acció positiva perquè serviria de palanca a la lluita contra les discriminacions i al foment de la igualtat». A banda d’aquestes mesures de caràcter positiu encaminades a eliminar qualsevol situació discriminatòria, el text estableix un règim sancionador que s’activarà quan aquest dret es vegi vulnerat i imposarà multes de diferents quantitats en funció de si es tracta d’una infracció lleu, greu o molt greu, a més de la possibilitat d’establir altres tipus de sancions complementàries.

Modificació legislativa

Molts dels elements que recull aquest avantprojecte de llei implicaran canvis en la llei de relacions laborals que ara mateix es troba en període d’esmenes al Consell General. Més enllà del ja esmentat principi d’igualtat retributiva, també hi haurà afectacions en l’àmbit dels acomiadaments. «Siguin per causes objectives, no causals o per motius disciplinaris, es consideraran acomiadaments discriminatoris i, per tant, seran nuls i sense efecte», va concretar el ministre Espot.

Entre els més avançats

La creació d’aquesta norma marc representa, en paraules del titular d’Afers Socials, «una culminació important al nostre país a favor de la igualtat i ens situa entre els països més avançats pel que fa als instruments de lluita contra la discriminació». Espot va explicar que com que s’està treballant per aconseguir un text el màxim de consensuat possible el projecte podria estar a disposició d’entrar a tràmit parlamentari en el termini d’un mes aproximadament. «L’objectiu és que s’aprovi abans que finalitzi la legislatura», va sentenciar.

Campanyes de sensibilització

La consellera liberal Judith Pallarés va insistir durant la presentació de l’avantprojecte que «amb una llei de sancions no podem canviar el xip de la discriminació», una idea que va reiterar la consellera independent Sílvia Bonet. El ministre Espot va respondre que ja tenen present l’aspecte educatiu i que el text preveu campanyes de sensiblització que insisteixin sobretot en els infants i els joves. «S’ha de treballar el canvi de mentalitats en la nostra societat», va manifestar el titular d’Afers Socials.