El Tribunal Superior ha condemnat Naturlandia a indemnitzar a una menor que va patir un accident al tobotronc el 14 d’agost del 2011 que li va causar ferides principalment a un peu, que li va sortir d’una de les vagonetes en una de les corbes de l’atracció. Segons la sentència publicada ahir, la justícia quantifica en poc més de 14.000 euros els danys derivats de l’accident ara fa gairebé set anys. La decisió arriba després que la família recorrés les sentències anteriors que havien donat la raó a la societat laurediana. Tot i que la quantia que haurà de pagar l’empresa no és molt elevada en aquest cas, es dona la casualitat que només sis dies més tard d’aquest accident, el 20 d’agost del 2011, una altra menor va patir també un accident a la mateixa atracció. En aquest darrer cas, però, les ferides causades també en un peu van ser molt més greus, amb la necessitat de diverses operacions quirúrgiques. En primera instància, però, la Batllia va desestimar el recurs de la família afectada que demanava una indemnització de 250.000 euros. De fet, aquests només són dos exemples dels múltiples accidents que ha protagonitzat el giny del parc d’atraccions de Sant Julià de Lòria. 

La sentència obliga a pagar a la societat 14.000 euros pels danys derivats de l’accident al giny

La sentència publicada ahir, que podria servir de precedent per altres casos, acaba concloent que els menors no van portar a terme cap comportament que generés l’accident «ja que circulaven a la velocitat adequada i de manera correcta, amb els mecanismes de seguretat subministrats per l’empresa, sense que s’haguessin desfet o inutilitzat aquests» i que, malgrat això, es va produir el dany. Per tant, la justícia entén que l’accident «hauria pogut ésser evitat amb l’adopció d’altres mecanismes de seguretat com existeixen en altres atraccions, com seria un sistema de retenció més eficaç que un simple cinturó de seguretat o el fet que els trineus gaudissin d’un petit carenat o d’un altre sistema de protecció dels peus». «D’aquesta forma s’hagués impedit no solament la sortida del peu del trineu sinó també de part del cos de l’usuari», argumenta la sentència tot afegint que «a aquest esgotament de la diligència es pot afegir la instal·lació de càmeres en més indrets del recorregut per tal de tenir un millor control i seguiment de l’evolució de l’atracció». En aquest sentit, insisteix que «atès que [el parc] no va desplegar tota la diligència que hagués pogut evitar l’accident, ja que amb l’adopció de les mesures de seguretat indicades els fets damnosos no haguessin tingut lloc; la qual cosa demostra que no va esgotar la diligència en el seu comportament per a evitar la producció de danys». 

L’accident i les sentències anteriors

El cas es remunta al 14 d’agost del 2011 quan una família va pujar al tobotronc distribuint-se en tres vagonetes. A la primera hi viatjaven l’esposa i un dels fills, a la segona la menor accidentada i un germà gran (també menor), i a la tercera, el pare. En una de les corbes el peu de la menor va picar contra una barana protectora o amb una placa metàl·lica de subjecció dels rails –tal com consta en la sentència– i en la següent contracorba li va sortir part del cos i va ser subjectada i introduïda de nou a la vagoneta pel seu germà, alhora que va treure les mans per a frenar i es va produir cremades. 

La justícia considera que calen més mesures de seguretat i càmeres de vídeo per un major control

La primera sentència argumentava que la societat no tenia responsabilitats sobre l’accident en entendre que no va concórrer «cap anomalia ni manca de mesures de seguretat i qualsevol persona podia constatar en què consistia el perill i risc de l’atracció, de manera que res impedia que hagués advertit, avaluat i decidit sobre l’acceptació del risc». Així, ja en la sentència emesa el 31 de maig del 2016 la defensa exposava que «les actituds que posin en perill la seva integritat física [dels usuaris] per maniobres perilloses o contràries a les indicacions de l’atracció li són imputables, tota vegada que ens trobaríem en supòsits de culpa exclusiva de la víctima». 

Amb tot, el Superior considera que «si bé resta provat que es complien amb les exigències tècniques i l’atracció havia superat les revisions periòdiques oportunes, s’ha de posar en relleu, tal com succeeix en la jurisprudència d’altres països de l’entorn, que el compliment dels requisits reglamentaris no és suficient per a excloure la responsabilitat de l’explotador de l’atracció, sinó que cal analitzar si s’ha esgotat la diligència». 

El giny estrella del parc lauredià, protagonista de diversos accidents i denúncies

L’atracció més popular, i també la més polèmica, de Naturlandia ha sigut la protagonista de diversos accidents els darrers anys que van provocar, fins i tot, la creació d’una pàgina web en contra del giny (stoptobotronc.com). La iniciativa, presidida pel pare de la menor que va patir ferides molt greus a un dels peus el 20 d’agost del 2011, recull comentaris i experiències d’altres usuaris al parc lauredià. 

A la web s’afirma que hi ha més d’una cinquantena de casos derivats del mal funcionament de l’atracció i lamenten que el Comú de Sant Julià atrogui la responsabilitat als usuaris i no faci res per millorar les instal·lacions i la seguretat dels ginys. 

Al web es poden trobar diversos casos recopilats a través de la premsa que van des del 2010 fins a principis d’aquest any, quan una dona va sortir projectada del tobotronc i va acabar ingressada a l’UCI amb pronòstic greu. En aquest darrer cas la família també va interposar denúncia i va afirmar que a la dona li han quedat seqüeles.