• El genocidi de l'imperi Otomà al 1915 i el record soviètic encara es recorden

El sempre nevat Mont Ararat, de 5.165 metres d'altitut, cobreix la ciutat Foto: r. mora

Armènia és un país fosc. Sense llum. De fanals, en té pocs als carrers, a les avingudes, a les places, a les circumvalacions de la capital, Erevan. La benvinguda va ser, com tot, fosca. Un soterrani estrany, vell, d’altes columnes, i un camí cap a l’hotel de concentració, de nit, sense una sola llum fora de l’autobús. El traductor de la FAF, Armen, narra que, fa deu anys, “ni tan sols n’hi havia”. Armen, argentí però de família armènia, és un de tants amb arrels a aquest país que un dia es van veure lluny de la seva terra.

Armènia té 11 milions de ciutadans, però d’aquests, només 3 viuen al país. La resta --8 milions, una barbaritat--, són a l’Europa central, a Amèrica del Sud, als Estats Units… Aquest país situat entre el Mar Negre i el Marc Caspi, al Càucas, va viure una massacre al 1915 quan els turcs van fer el genocidi que encara avui en dia les autoritats turques no han reconegut. Centenars de milers d’armenis van perdre la vida, i molts van fugir del país, un territori entre dos móns molt potents com Azerbaidjan, a l’est, i Turquia a l’oest. Els dos països i Armènia encara són rivals, i un fet clar és que les fronteres estan tancades. Això, en els temps que corren, són paraules majors.

un país sense color / Aquest país té una olor diferent, una llum engroguida peculiar i uns homes i dones amb mirades profundes, examinadores, amb una manera de vestir negra, fosca, allunyada del color. No hi han vermells, ni verds, ni grogs, ni taronges, excepte en les llums de les cases de cites i els casinos. Tu ets aquí el visitant, l’estranger, i queda ben clar.

Armènia ha estat una potència, el primer país en acceptar el catolicisme, al segle IV (any 301), i bressol de civilitzacions. Avui intenta mantenir el ritme de la modernitat, amb una economia en millora però fluixa, molt fluixa. Només s’han de mirar els carrers, els vehicles, aquells Lada de l’època soviètica quan Armènia era la República Socialista Soviètica d’Armènia, o els monuments que recorden la força del Partit Comunista i la URSS. Des del 1990 que aquell món no existeix, però aquí sí, com a la resta d’exrepúbliques soviètiques que encara es busquen un camí per ser entre els països més destacats del món. Occident és a prop, però encara massa lluny. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.