La dificultat per parlar i les llàgrimes que de tant en tant es deixaven caure per les seves galtes i que inclús van obligar a aturar el judici durant uns minuts demostraven –o així ho semblava– que l’acusada estava penedida i que assumia haver comès un error.

El Tribunal de Corts va jutjar ahir una dona estrangera però resident al Principat des de fa dues dècades per uns fets que es remunten al 2013, quan era encarregada d’una de les botigues de Suïssa Joiers on portava vuit anys treballant. Des de la posició que ocupava, l’acusada havia mostrat tractes de favor cap a algunes clientes especials sense tenir autorització de la propietària i havia sostret tant diners en efectiu com diverses peces de la joieria per un valor superior als 80.000 euros. 

La dona seia al banc dels acusats per dos delictes majors de furt amb abús de confiança i d’apropiació indeguda, tots ells per valor superior a 6.000 euros, a més d’un tercer de falsificació, ja que havia d’intervenir en la comptabilitat de la botiga per fer veure que els diners i les joies seguien a l’establiment i per aconseguir que les seves accions passessin desapercebudes.

Intents d’encobrir-se 

A la joieria van adonar-se de «la traïció» al novembre del 2013, quan ella estava en un viatge de feina a Rússia i van detectar un forat a la caixa del negoci. Feia mesos que l’acusada –«abusant de la confiança dipositada en ella», segons va apuntar la propietària de la joieria en la seva declaració davant del tribunal– permetia que una clienta russa de preferència s’emportés diverses joies sense efectuar-ne el pagament perquè es comprometia a fer una transferència des de Suïssa posteriorment. La propietària va explicar que al negoci compten amb l’anomenat «llibre vermell», on recullen protocols com el que cal seguir en aquests casos. «M’han de consultar a mi si poden efectuar un descompte a un client o si poden concedir-los llicències com la de fer la compra a crèdit», va especificar la propietària de Suïssa Joiers. 

Més de 80.000 euros entre els diners apropiats de forma indeguda i tot el material robat

A banda d’aquesta irregularitat, l’acusada sostreia joies de la botiga que dirigia, com aliances, braçalets o rellotges, que feia veure que seguien a l’establiment perquè en guardava els sobres i en el moment de fer l’inventari –tres o quatre a l’any però parcials– ella cantava les peces mentre una altra persona ho apuntava. «Sinó el comptable –que també va declarar durant la vista oral– se n’hagués adonat perquè de seguida que sortia material de la botiga se li notificava», va ressaltar la propietària.

Quan va ser detinguda, l’acusada ja va reconèixer davant de la policia i del batlle instructor que havia sostret algunes joies i diners en efectiu, però durant la vista oral va afegir-hi nou material. Per això, tant la fiscalia com la part acusadora van demanar tres anys de presó condicional, però l’acusació va especificar que fos condicionada al pagament de 100 euros mensuals durant quatre anys per anar cobrint part de la responsabilitat civil que va exigir-li, superior als 80.000 euros, tenint en compte les quantitats reconegudes durant el judici i aquelles atribuïdes a les compres d’una clienta especial però que no es van cobrar. 

L’advocat de la defensa va considerar la pena exagerada i per això va demanar que es rebaixés a la meitat amb el mateix condicionant perquè s’havia de tenir en compte que l’acusada havia admès l’error i s’havia reincedit en la societat, ja que des d’aleshores havia aconseguit refer la seva vida i trobar una nova feina.