Tot i que encara no ha acabat la temporada de l’FC Andorra, el nom de Richard Imbernón sona com a possible candidat a substituir a la banqueta a Candi Viladrich. El que se sap amb claredat és que Imbernón vol seguir entrenant i per tant, el que vol és deixar la lliga andorrana «per les seves característiques». Així mateix, l’exentrenador del Vallbanc FC Santa Coloma vol seguir al país però vinculat al futbol espanyol, i, per tant, només tindria l’opció d’anar a l’Andorra, una opció que reconeix que li «encantaria». «Ells van mostrar l’interès per mi», comenta. «Espero que si hi ha una opció, aquest interès torni i encara que m’ha arribat alguna cosa de França, jo no vull marxar d’aquí perquè no estic en situació de marxar», revela.

Il·lusió

Així mateix, és «conscient» que el seu nom sona després de l’anunci de Viladrich d’ahir al vespre, i de fet, tot apunta en aquesta direcció, però prefereix «esperar que la temporada acabi per començar les converses». «La meva il·lusió de tornar existeix i amb l’Andorra, no serà difícil arribar a un acord si ells així m’ho demanen», confessa. «Em vindria molt de gust tornar i crec que és un equip que ara mateix ha d’estar el més a munt possible, aspirar a una tercera divisió és raonable», opina. En aquest sentit, Imbernón va dirigir els tricolors en una etapa anterior però va ser destituït pels resultats, tot i que ell creu que la decisió «no va ser justa perquè no era dramàtica». Si més no, celebra que al final aconseguissin l’ascens: «Que jo no hi fos, va ser només un detall, però va ser molt positiu i em vaig alegrar moltíssim per l’equip».
Imbernón només té paraules d’agraïment: «No sóc l’entrenador que ha guanyat tants títols, sóc una peça del mecanisme». «Només puc donar les gràcies per haver posat a la meva disposició una plantilla tan competitiva com per aconseguir aquests títols, estic molt satisfet per la feina», comenta.

Un discurs difícil

Malgrat això, Imbernón marxa perquè «tot i ser una lliga que ha millorat moltíssim en els darrers anys, ara és difícil fer un bon discurs». «Hi ha hagut molts bons moments com entrenador però també he hagut de lidiar amb moments complicats pels resultats o per la gestió de la plantilla, però sempre he estat envoltat de grans professionals que m’han ajudat a resoldre una sèrie de problemes», destaca.

Bons records

«En l’àmbit esportiu el record és insuperable perquè parlem de semi professionalitat i el fet d’haver compartit moments amb jugadors com Ilde o Capdevila, és molt important», assenyala. Per tot això, «dir que marxo per falta de motivació sona pedant, és una decisió presa per les característiques de la lliga, que esgoten psicològicament», remarca.

«Quan t’enfrontes 25 vegades contra un mateix equip en cinc anys, costa trobar un missatge», recorda. Per aquest motiu, Imbernón considera que primer de tot, s’hauria de poder competir en diferents camps, «que és una de les essències del futbol, saber que visitaràs un camp i que no saps com en sortiràs». «No en tinc cap dubte que la lliga està millorant i hi ha un projecte de la Federació en perquè cada equip tingui la seva seu però també caldria augmentar el nombre d’equips a primera divisió. «Però és complicat i poc factible perquè els primers apallissarien als altres», creu. «En l’àmbit econòmic i de jugadors, la competició està força bé i els jugadors la veuen seriosa, tot això es tradueix en èxits de la selecció, amb la que fa anys que s’hi treballa», informa.

En aquest sentit, també considera que ara per ara l’FC Andorra guanyaria als equips nacionals «pel ritme més elevat, encara que possiblement els nacionals puguin tenir una plantilla amb un nivell més elevat», ja que ens trobem en «una situació en la qual els jugadors s’acomoden, es nota el fet d’entrenar tres dies a les onze de la nit una hora o hora i mitja, és qüestió de professionalitzar-ho i que entrenin més», explica.

Europa es mira amb altres ulls

Per altra banda, Imbernón manifesta que «hi ha hagut un canvi de xip en les competicions europees i abans es sortia davant rivals que feien por i, en canvi, ara es surt a competir». «Allò de sortir a no perdre s’ha acabat, ara es juga per passar de ronda», conclou.