Queden quatre dies d’Art a Portugal, literalment. Els 42 quadres de pintors lusitans que acull el Museu del Tabac tornaran al seu centre d’origen, el Museu Nacional d’Art Contemporani de Chiado, a Lisboa i deixaran el buit corresponent a la primera retrospectiva sobre art portuguès que s’ha fet mai a Andorra. Perquè com recordava la directora del Museu del Tabac, Maria Martí, en una visita a l’exposició, sí que s’han vist a Andorra exposicions d’autors portuguesos però mai s’havia ofert un passeig històric per les creacions pictòriques d’aquest país, en el qual 13.000 residents i andorrans hi tenen les arrels. 

Aquests serien ja uns motius suficients per treure el nas pel museu lauredià abans de divendres, si encara no heu vist aquesta exposició, aneu-hi perquè si no és probable que us pesi sobre la consciència i si ja hi heu anat, busqueu una estoneta per tornar a admirar aquella obra que us va quedar gravada al cap, o per descobrir-ne una altra, abans que no us hàgiu d’embarcar en un avió per reveure-la. 

Potser aquesta joia per a molts de vosaltres sigui A blusa azul (1927), d’Adriano de Sousa Lopes, aquest retrat d’una dona enigmàtica, probablement parisenca i símbol de modernitat. El Museu del Tabac la va triar com a imatge de l’exposició perquè «volíem mostrar aquesta dona moderna, per fer entendre que Portugal també va ser partícip de l’efervescència de les avantguardes de principis del segle XX i, a part, és un quadre molt atractiu per a la majoria de les persones». 

A més, els residents a Andorra som dels pocs afortunats al món que l’han pogut veure fora del seu emplaçament habitual, juntament amb els toquiotes, segons la informació proporcionada pel Museu Nacional de Chiado. Sovint, els pintors portuguesos queden injustament en un segon pla quan pensem en la història de l’art europeu: «ignorem la realitat i la història portuguesa», sentenciava Martí. «En canvi, té una força pictòrica i cultural molt important per a Europa», afegia. «D’això, aquí a Andorra mai se n’ha parlat i pensem que era una assignatura pendent», considerava Martí.

No us caldrà un dia sencer, ni sortireu amb mal de cap, ni amb indigestió pictòrica. Aneu-hi.

Una altra de les virtuts de la mostra Art a Portugal és que repassa 110 anys en dues sales, permet formar-se una idea sobre el que es va coure a Portugal entre el 1850 i el 1860 en més o menys una hora. No us caldrà un dia, ni sortireu amb mal de cap i amb indigestió pictòrica com acostuma a passar quan fem turisme cultural en una capital europea, posem en aquest cas Lisboa, i ho volem veure absolutament tot. Aneu-hi. «Fem propostes de molt nivell però donant moltes facilitats i espai a les persones. Són exposicions relativament curtes, entenem que aquesta és el model que a Andorra hem de potenciar i fer créixer», va explicar la directora del centre. 
Si sou uns enamorats de Lisboa o d’altres zones de Portugal i sentiu saudade, segurament els quadres que us robaran el cor seran algunes de les marines que reflecteixen els colors del cel atlàntic o, pels més urbanites: As escadinhas (1934), de Francisco Smith, «on hi veiem aquelles fileres d’escales que trobem a molts racons de la capital portuguesa, i aquests colors de les cases tan llampants, amb la roba estesa, tampoc gaire diferent del que podem veure avui en dia», descrivia l’obra Martí. Si encara no heu anat a veure Art a Portugal perquè, molt legítimament, no sou molt avesats a les exposicions pictòriques, no us tanqueu en banda amb aquesta, que us podeu prendre com una mena de passejada cultural per Portugal, sense travessar cap frontera. I si us agrada llegir, les obres estan acompanyades de cites literàries a autors que segurament ja coneixeu i que us farà goig de rellegir i, qui sap, en podeu treure la pròxima lectura de capçalera. 

Les anècdotes

Art a Portugal marxarà el divendres però a banda de marcar un abans i un després en les exposicions sobre Portugal al país, deixarà algunes anècdotes. 
En primer lloc, la directora del Museu del Tabac va recordar el moment que es va presentar al Museu Naciona de Chiado per proposar una mostra: «A ells els costava entendre que un país tan petit com Andorra demanés això. Em vaig aventurar a viatjar fins a allà i els vaig explicar que de 70.000 persones, 13.000 tenien origen portuguès. Ho desconeixien però aquesta dada els va fer entendre l’objectiu». 

En un primer moment, Martí no sabia ben bé quins períodes havia d’abraçar la retrospectiva i es va deixar guiar pels professionals del Museu de Chiado, a més, va mantenir el que tenia clar des que es va començar a forjar la idea: «Volia un petit passeig per l’art portuguès, em semblava que només un artista era massa focalitzat per l’objectiu de donar a conèixer l’art a Portugal». 

I l’altre anècdota és la de les grans nevades a tota la Península Ibèrica a principis del mes de març i a causa de les quals els Mossos d’Esquadra van impedir la circulació del camió que portava les obres des de Lisboa al Principat. El vehicle va quedar immobilitzat a Oliana fins que la meteorologia va millorar. Tot plegat va fer endarrerir la inauguració prevista pel 8 de març a un dia més tard, no va ser més greu perquè l’equip va treballar de nit en el muntatge. A més, tant la comissària de l’exposició vinguda des de Portugal, Maria de Aires Silveira, com els organitzadors del Museu del Tabac van passar unes hores de nervis, que de ben segur recordaran una temporada.