«Hi ha una còpia falsa al Museu i heu d’esbrinar quina és», va iniciar l’explicació una de les guies de sala que, davant d’algunes cares desencaixades de l’audiència va haver de matisar: «És broma, aneu amb compte que totes són reals, és un supòsit només perquè puguem jugar». I és que dissabte el Museu Carmen Thyssen es va unir a les celebracions del Dia Internacional dels Museus que el Consell Internacional dels Museus impulsa des del 1977. Ho va fer amb una activitat nocturna, com altres centres del nostre entorn geogràfic i unint-se a la moda dels escape room, aquests jocs que es fan en equip, en un espai tancat i amb l’objectiu de resoldre un enigma en un temps determinat. 

La sala dels mestres antics amagava una pista que va posar a prova la paciència dels investigadors

La vintena de participants es van organitzar en equips de quatre investigadors, batejats amb noms d’alguns dels autors que es poden admirar a l’actual exposició del Thyssen Andorra, Allées et Venues, Gauguin i quatre segles de camins en l’art. Proveïts de plaques identificadores de detectius, llapis, llibreta i fitxes dels presumptes culpables, els equips es van anar estirant del fil gràcies a diverses pistes, algunes d’elles proporcionades durant la visita guiada de la qual van poder gaudir abans de començar l’activitat: «Està comprovat que una persona sola pot portar un quadre de 60 centímetres per 60 centímetres com a màxim», deia una de les guies mentre tossia forçadament.  

Més endavant, els improvisats investigadors, van tenir accés a una càmera de seguretat on es veia una sola persona robant el quadre i per tant havia de ser dins d’aquests límits, es podien eliminar ja un seguit d’obres. Però no totes. A banda de les pistes les guies de sala van revelar petits secrets de les joies que ens presenta el Thyssen en aquesta segona mostra. Per exemple, respecte de la pedra vertebredora de l’exposició, Allées et Venues, de Gauguin, van explicar que el pintor mentre era a Martinica no tenia un gran estoc de pintures i que «les allargava molt», per a això el quadre és encara més delicat que altres, perquè la quantitat de pigment és la justa i perquè «tenia pressa per captar el moment i està fet sobre una fullola amb poca preparació prèvia». Tot això obliga que el quadre tingui «una mini càmera de climatització adherida». 

Però, tornant a les pistes, el primer dels espais de la mostra dedicat als mestres antics n’amagava una que va posar a prova la paciència i va evidenciar les hores d’experiència en trenca-closques dels participants. Alguns des del principi ho veien clar: «Ha sigut el periodista!», «No, que ha sigut el col·leccionista d’art», «No, el responsable de la neteja!», debatien amb passió els membres del grup. 

Encara faltaven més pistes per arribar, com la que estava amagada a la botiga del Museu i que conduïa a una altre indici, amb llum ultraviolada inclosa. Finalment, èxit rotund entre els detectius: tres dels quatre grups van trobar la còpia i el culpable.