Sant Julià de Lòria
Recta final per a la universitat
Història és l’assignatura que «fa més por», però els alumnes asseguren estar ben preparats i esperen l’any que ve començar els seus estudis ben lluny d’aquí
Els exàmens de la Prova oficial de batxillerat (POB) 2018 van començar ahir al matí al Centre de Formació Professional d’Aixovall, a Sant Julià de Lòria. Hi participen 159 alumnes: 143 escolars i 16 lliures. Enguany hi hagut una disminució en el número de candidats, ja que el curs passat se’n van presentar 197, 38 més. La sèrie que té més candidats és la científica i tecnològica amb 55 candidats (47 escolars i 8 lliures), seguida de l’econòmic i social amb 43 (37 i 6) i l’artístic i de comunicació 39 (38 i 1). Finalment, l’humanístic i lingüístic en té 22 (21 i 1). En aquest sentit, la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, va explicar que la reducció dels alumnes de la branca humanística és una tendència que es va repetint en els últims tres o quatre anys. Pagès va recordar que el curs vinent canviarà tot el model amb la introducció del Permsea.
Bones sensacions
«Nervis» és la paraula més repetida abans de començar les proves. Però, malgrat les típiques inseguretats, la gran majoria comparteixen bones sensacions a la sortida. Davant la pregunta «com ha anat l’exàmen?», sonen dues respostes alhora «bé!» i «bueno...». La Mariona, assegura que la prova d’Economia se l’esperava pitjor, però «per sort» han entrat els últims temes treballats a classe. Tant ella com les seves amigues, la Carla i la Júlia, tenen clar el què faran després: «alguna cosa artística a França», «Economia a Toulousse» i «Direcció de cuina a Barcelona». El Ricard, però, encara està nerviós pels següents examens, tot i que assegura que ha estudiat molt. «A saber que sortirà!», diu.
En la discussió dels possibles temes que es trobaran a la prova d’Història, l’assignatura que més preocupa, sense cap mena de dubte, tots desitgen que sigui «la Xina». Ho diuen a la vegada i rient, però no volen explicar el motiu.
La majoria espera marxar a Toulousse o Barcelona, excepte el Ricard, que desitja marxar a Granada «perquè m’agrada la ciutat» i «per la nota de tall», reconeix.