Un detall de la zona del Solà amb proteccions Foto: TONY LARA

Van començar els seus estudis fa set anys. I els treballs realitzats permeten ara establir unes primeres conclusions sobre el comportament de blocs rocosos a la zona del Solà d’Andorra la Vella. El geòleg de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jordi Corominas, junt amb tècnics com Moya, Pérez-Arcas i Baeza han publicat aquests resultats recentment a l’article Tree-ring based assessment of rockfall frequency on talus slopes at Solà d’Andorra, Eastern Pyrenees de la revista internacional Geomorphology.

Els estudis, que abracen els últims 40 anys de moviments naturals a les muntanyes andorranes, constaten una important activitat i de caigudes de rocs, que no ha cessat i que fins i tot, a falta de constatar-ho amb més estudis, poden haver augmentat darrerament. «Andorra és zona d’activitat rocosa important», explica Corominas, que afegeix que ara volen ampliar el terreny d’estudi: Es troben en fase de paperam per tal d’iniciar els mateixos treballs a la parròquia de Canillo, concretament a la zona del forn.

Els geòlegs s’han centrat especialment en dues parts del Solà, la zona d’Enclar i la de Bassera Mateu. Durant els estudis van constatar que presentaven comportaments diferenciats, ja que els desprendiments del primer eren més pronunciats que els del segon. Només cal recordar, com a exemple, la caiguda d’un bloc rocós a l’edifici El Bon Repòs de Santa Coloma, el 1997.

¿Perquè, si l’activitat i els moviments tenen el mateix comportament a les dues canals, només s’havien hagut de lamentar accidents a la d’Enclar? Perquè «es queden acumulats a la canal, queden frenats per l’acció dels boscos», explica Corominas. La canal d’Enclar, en canvi, és més neta i els despreniments arriben amb més facilitat fins a la carretera.

D’aquí la importància de l’espai de bosc al Solà, «els arbres, tot i que són petits, fan la funció de dissipar l’energia dels rocs, són necessaris perquè redueixen el perill, convé mantenir-los», va assegurar Corominas. El geòleg posa l’exemple dels boscos de protecció que hi ha als Alps, pensats exclusivament per protegir el medi dels despreniments constants.

Sense perill per a l’home

Amb tot, però, i amb o sense boscos, els geòlegs no constaten perill per l’home en aquests despreniments a la parròquia d’Andorra la Vella. Asseguren que el Govern ha adequat perfectament la zona amb reixes de protecció i que casos com l’accident al restaurant Bon Repòs es molt difícil que es repeteixin. «Les proteccions estan perfectament fixades, no hi ha perill de desprendiments a la carretera», assegura el geòleg de la UPC. Corominas afirma que els desprendiments més habituals són de roques que tenen la mida d’un puny, i que qualsevol caiguda «és absolutament natural, conseqüència de la roca fracturada pel desgel». És a dir, natural, i seguirà sent-ho, «seguirà passant al futur, perquè és molt difícil d’evitar, tant a nivell econòmic com per la dificultat d’accés», explica Corominas.

Per això la importància de preservar i conservar els boscos, i d’evitar que l’activitat humana redueixi el que la natura ha creat per preservar el propi ésser humà. La seva intel·ligència ens protegeix, i estudis com aquest constaten el seu paper clau en la nostra seguretat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.