L’Associació de Trasplantats i Donants (Atida) va mostrar-se ahir «molt contenta i satisfeta» després de l’entrada a tràmit parlamentari del projecte de llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang que el Consell de Ministres va aprovar el passat dimecres. «Abans no teníem l’oportunitat de ser donants i tots els òrgans es quedaven al Principat, però ara comptarem amb un marc legal», va expressar Víctor Torres, membre de la junta de l’Atida.

El projecte de llei opta per la fórmula espanyola del donant universal i contempla que tots els ciutadans siguin «presumptes donants» dels òrgans a no ser que hagin manifestat obertament en vida la seva oposició a l’extracció, que poden fer per escrit o deixant-ne constància a una persona propera. Tot i així, la família tindrà l’última paraula i es podrà oposar a la donació. Torres va treure importància a aquest aspecte i va especificar que «no preocupa en excés a l’associació». De fet, va explicar que hi ha diversos sistemes però que la decisió «és personal i sempre la prendrà la persona», per la qual cosa no creu que resti donacions. En el mateix sentit es va expressar dimecres el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, que va indicar que la decisió final de la família no ha de ser un impediment a les donacions i, en aquest sentit, el membre de l’Atida va insistir que «el més important és que la persona comenti la seva voluntat a la família, amics i entorn més proper perquè sàpiguen si vol o no ser donant». 

Tot i així, Torres va recordar que el que s’ha presentat és només un projecte de llei i des de l’associació esperen que es reguli «ràpidament». «Nosaltres tenim unes ganes increïbles de treballar i ara ens encarregarem de sensibilitzar la població de la importància de comunicar la decisió a la família», va avançar el membre de l’Atida. L’associació creu que hi ha molta gent interessada a ser donant al Principat i confia que Andorra pugui ser solidària amb la resta de països. «Quan algú ens demani com s’ha de fer aquí per ser donant aviat podrem dir que existeix la possibilitat i proporcionar la informació necessària per fer-ho», va celebrar Torres. 

Necessitat de pedagogia 

Els grups de l’oposició també es va celebrar la iniciativa malgrat destacar que encara no han vist el text. En aquest sentit, SDP i PS van preferir no fer encara valoracions, malgrat que en el cas dels progressistes sí que van criticar que la presentació de la llei «a aquestes alçades de la legislatura sembla oportunista». En el cas dels socialistes, a principis de setmana la consellera general Rosa Gili va apuntar que personalment estava més a favor del sistema francès que de l’espanyol, amb el qual s’ha basat finalment el projecte de llei. 

La mateixa opinió compartia la parlamentària d’UL, Carine Montaner, que considera que el sistema francès és més adequat perquè converteix en donants a tots els ciutadans a excepció que manifestin el contrari en vida però sense que la família hi tingui res a dir. Tot i mostrar-se «molt contenta» amb el projecte presentat, Montaner va apuntar que amb el sistema espanyol caldrà fer «més pedagogia» per «inculcar una cultura de donació si el que volem és ser un referent». Per tal de potenciar les donacions, la consellera laurediana proposa que el metge de capçalera pregunti als pacients què volen fer i que la seva voluntat quedi registrada a la història clínica compartida. 

Una idea que tampoc veurien amb mals ulls els liberals. La presidenta suplent del grup, Judith Pallarés, va indicar que pot ser una bona solució per aquelles persones que no tinguin prou confiança amb la família o que estiguin sols. També va coincidir en la necessitat d’informar a la població, malgrat pensar que la gent d’Andorra «està oberta a les donacions». «És un tema que es planteja poc i cal informar de com anirà per tal que la gent en parli però no crec que la població hi sigui contrària», va concloure. 

Una associació espanyola de trasplantaments considera «perjudicial» imposar les donacions

La directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, va sostenir en una entrevista al digital El Comercio que «imposar la donació pot ser interpretat com una fiscalització per part de l’Estat i una intromissió a la vida personal». De fet, va apuntar que «lluny de tenir un efecte beneficiós, pot ser perjudicial» i, per això, va posar de relleu la importància de l’educació. «Els membres de la nostra societat han de ser capaços de fer que surti el millor d’ells mateixos en aquests moments tràgics», va dir amb total convenciment. 

Espanya és un dels països líders en donacions i per això Atida ha volgut agafar-la com a referent per regular les donacions al Principat. Només al 2017 va haver-hi 2.183 donacions a l’Estat espanyol i en els últims tres anys s’ha registrat el major increment de la història amb un augment de fins al 30%. Domínguez-Gil va atribuir aquest èxit al fet que «la societat espanyola és molt solidària», però també al seu sistema nacional de salut i a la bona organització, ja que compta amb «els professionals adequats en el lloc adequat i amb la formació adequada i perfectament orquestrats».