El darrer esborrany de la llei d’Educació que el ministeri ha fet arribar al col·lectiu docent –i al qual ha tingut accés aquest rotatiu– suavitza el concepte d’exclusivitat laboral que en un inici exigia també en el cas dels eventuals. El sindicat d’ensenyament va reclamar des del principi que aquesta clàusula no s’apliqués als professors que a partir d’ara passaran a anomenar-se interins perquè entenien que no se’ls pot exigir el mateix «sense rebre a canvi els mateixos drets i seguretat que els treballadors públics permanents». Tot i que al principi el ministeri va negar-se al canvi, finalment ha decidit canviar l’article 43 de la nova llei per flexibilitzar-lo. Finalment, la línia vermella que determina els eventuals que podran combinar dues feines és el contracte per un any. Així mateix, Educació ha decidit que els docents que treballin a temps parcial també podran optar a tenir dues feines.

Amb tot, la llei deixa clar que serà l’Administració qui doni el vistiplau a la segona feina dels professionals contractats. En concret, el text diu que «el personal que no treballa a temps complet i el personal interí amb nomenament per termini no superior a un any pot realitzar, fora del seu horari laboral, treballs remunerats per compte de tercers, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les seves funcions ni perjudiquin la bona imatge de l’Administració pública». I afegeix que els que vulguin combinar dues feines «han de notificar-ho prèviament a l’àrea responsable dels recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions». És a dir, amb la nova llei el personal eventual podrà combinar dues feines sempre que tingui un contracte de setmanes o mesos i respectant el que l’Administració entengui per «bona imatge» i «no entrar en conflicte» amb la seva tasca de professor, i sempre que ho hagin notificat prèviament. 

Mobilitat i adscripcions temporals 

Més enllà d’establir el període que marca si un interí pot o no tenir una feina a part de la docència, l’esborrany presenta poques modificacions respecte al primer redactat. En el cas, per exemple, dels canvis que estableix la llei sobre la mobilitat dels docents, que no tindran plaça fixa i podran ser reubicats cada quatre anys o per «interès del servei», el nou redactat no detalla tots els casos en què això podria passar tal com demanaven alguns docents. Al llistat d’exemples que inclou «l’obertura o el tancament d’una aula, l’afectació en els recursos humans de processos de renovació pedagògica, la posada en funcionament de programes d’atenció pedagògica» només s’hi afegeix «i altres circumstàncies anàlogues». Un afegitó que diversos professors consideren encara «insuficient» per garantir «la seguretat» dels mestres. 

Pel que fa a les adscripcions temporals, és a dir, els canvis de lloc temporals «per necessitats del servei o per raons organitzatives», el ministeri ha accedit a limitar el període a un màxim de quatre anys. 

les línies vermelles 

Entre les peticions sindicals destacava la possibilitat de jubilar-se abans i el fet que els períodes de descans escolar es recollissin a la llei com a vacances. En els dos casos, però, l’esborrany no aclareix la decisió final del Govern. 

En el cas de la jubilació, i malgrat que el ministre d’Educació va informar que havia encarregat un estudi per conèixer la viabilitat econòmica de permetre retirar-se abans i que els primers indicis del mateix eren positius, el text no recull cap proposta i es limita a indicar que l’article està «pendent de desenvolupar». Es desconeix, doncs, en quina edat es podran acollir a la prejubilació –si és que finament s’incorpora l’opció– i si aquesta possibilitat comportarà cobrar una pensió inferior. 

Tampoc posa blanc sobre negre sobre les vacances i només indica que l’article també està pendent de redactar «en la línia dels elements presentats els claustres». 

Per tot plegat, el sector més crític del col·lectiu segueix defensant que calen canvis en la llei, ja que entenen que les modificacions presentades no són suficients i que segueix depenent massa de la llei de la Funció Pública. És a dir, que hi ha massa articles que es remeten a un text legislatiu que encara no està aprovat.