Una dona despullada, de color blau Klein, mirada penetrant, i de cap a peus mig lligada (o deslligada) amb un cable vermell. És Procés, una de les quatre escultures que amb nou teles més integren la nova exposició de l’artista Àngel Calvente, Deriva, que s’inaugura just avui i es podrà veure a la galeria Mama Maria d’Andorra la Vella fins al proper 19 de juny. 

Malgrat que «cadascú pot llegir-hi el que vulgui», en paraules de l’autor, «l’exposició és una crítica constructiva a la forma de comunicació actual». De fet, es tracta de la continuació de la sèrie ComunicAR-TE, un seguit de pintures de la mateixa temàtica que ja havia llançat al 2014. «És una evolució», considera el mateix Calvente, «i amb un missatge més agressiu contra les xarxes socials», afegeix tot insistent. L’artista d’origen andalús i nascut al 1956 se sent part d’una generació nostàlgica amb els canals de comunicació tradicionals. I aquesta petita mostra que s’amaga al fons del Mama Maria  és una autèntica reivindicació, malgrat que el mòbil no deixa de fer acte de presència i Calvente el treu inevitablement en un o altre moment de la presentació davant dels periodistes. 

«És una eina molt útil perquè la gent et conegui, però no hem d’estar-hi enganxats», reconeix l’artista, que no contempla la possibilitat de no ser a les xarxes socials. «Al cap i a la fi, estem refugiats a la melancolia d’una discreta nostàlgia, desitjant recuperar els valors de la tertúlia i de la nostra antiga i més humana forma de comunicació», sentencia un text manuscrit i difícil de llegir que hi ha escrit en una pissarra penjada a la paret de la sala. «El missatge el vaig escriure jo mateix en un correu que vaig enviar a una de les persones que ha fet seguiment de l’exposició», aclareix Calvente, que ho considera la idea essencial.

L’exposició reflecteix els lligams de la societat contemporània a les xarxes socials

Ell mateix es defineix com un artista d’obra clàssica. Les pintures que pengen de la paret són molt monocolors, amb la presència ocasional del bronze i el més que perceptible vermell dels cables, però explica que vol donar-hi un punt de contemporaneïtat amb els colors per sentir-se «més còmode i impactar». Un grup de gent enraonant i sense mòbil –«perquè no és necessari»–, La tertúlia; una dona lligada amb un cable «a la connexió de les xarxes», Tu; o dues persones confrontades, una del tot natural i encadenada i una altra cridant i en procés d’alliberar-se de les cadenes, Desconnexió imminent. Aquestes són algunes de les obres en què ha estat treballant l’escultor els últims set mesos i que ara volen fer reflexionar el públic que vingui a visitar-les. 

També hi ha un sentit homenatge a Benito Prieto, antic professor i amic de l’autor que va influenciar-lo molt. Li dedica una tela que és una interpretació d’un autoretrat del mateix Prieto on apareix encadenat i que a la vegada es pot entendre com «un paral·lelisme del lligam de la societat a les xarxes socials». «Volem recuperar una comunicació més propera», conclou un Calvente nostàlgic però del tot convençut que és possible. Tot i així, aclareix que l’exposició Deriva és només «una invitació a fer-ho» i reconeix que «desconnectar és molt difícil».